Onze del Llevant F.C. de la temporada 1927-28 que conquista el Campionat Regional.
La institucionalització del futbol es va produir durant la dècada dels anys vint i trenta. Es tracta d’un fenomen general coincident en l’àmbit del *balompié nacional. El Llevant F.C. i el Gimnàstic F.C. protagonitzen en primera persona aquesta consolidació. En aqueix període obtenen els primers triomfs a l’interior del terreny de joc i vigoritzen les seues estructures.
Entrada del Gimnàstic.
El Llevant, al costat del Gimnàstic, va tindre la capacitat de perdurar en una seqüència molt complicada per a l’evolució de les entitats contemporànies relacionades al primer futbol que es va desenvolupar a la ciutat. La majoria van desaparéixer, sense tot just deixar petjades ni empremta del seu pas. No va ser el cas del Llevant ni del Gimnàstic, els qui en la dècada dels anys vint van enrobustir les seues estructures internes posseint la condició de principals representants del futbol que es disputava a l’ombra del Miquelet al costat del València. La inauguració del Camp de la Creu al setembre de 1922, l’estrena del Stadium Valencià o Vallejo en 1925 van ser fites destacades que van accentuar el pes i la fortalesa del Llevant i del Gimnàstic en la societat valenciana.
Notícia del Diari de València de gener de 1924.
El Gimnàstic va festejar en la temporada 1923-1924 el seu tercer títol del Campionat Regional. En les albors de la dècada va inaugurar el seu palmarés esportiu amb dos entorxats que van dimensionar el seu ascendent. La lluita contra el València a l’interior del terreny de joc per la supremacia del futbol a la ciutat va ser despietada. Aqueixa batalla es va traslladar a vegades als despatxos. La condició de campió de l’exercici 1923-1924, conquistada en el camp, no va estar exempt de contrarietats.
En l’estiu de 1924 el transvasament d’Enrique Molina des del Gimnàstic al València va generar una agra polèmica. Era una de les figures més destacades de l’esquadra gimnastiquista. Els efectes del professionalisme eren manifestos per a una entitat que defensava uns ideals que s’allunyaven de les directrius que marcaven l’evolució del futbol: El Gimnàstic defensava una concepció més amateur de la disciplina. En ple debat sobre el naixement de la Lliga es va inclinar per la supremacia dels Campionats Regionals. És va obviar que el futbol es distanciava d’aquests plantejaments.
Noticia del Diario El Pueblo de 24 de gener de 1928.
El Llevant va inaugurar la seqüència de triomfs en la segona meitat dels anys vint. Al gener de 1928 va sotmetre al València en el Camp de la Creu en un duel embolicat amb l’etiqueta de final (2-1). L’esquadra marina va voltejar el marcador en una vesprada repleta de simbolisme. El Llevant va alçar la copa al cel en senyal de triomf i va aconseguir immiscir-se en el debat futbolístic tradicionalment capitalitzat pel València i el Gimnàstic. Aqueixa rivalitat es va estendre amb l’arribada del club que liderava des del verd Juan Puig. No va ser fàcil aqueix encumbramiento. Els primers anys vint van estar caracteritzats per les ombres. En aqueixa etapa de complexitat va sorgir el deixant dels Invencibles per a agitar l’orgull d’una institució deprimida davant l’absència d’èxits del seu equip més representatiu.
Vinyeta sobre la victòria al Barcelona en la Copa d’Espanya.
La dècada dels anys trenta va significar la consolidació de la competició de lliga a manera de campionat regular disputat a doble confrontació gestat en la temporada 1928-1929. El Llevant i el Gimnàstic van engrossir la Tercera Divisió en l’arrancada de la tercera dècada del segle XX. El Gimnàstic patiria dissidències entre els seus militants.
Part de la cúpula rectoral va emprendre una nova aventura amb el naixement de la Penya Blaugrana. Totes dues entitats es van beneficiar de la reestructuració de la categoria per a convertir-se en inquilins de la Segona Divisió en el curs 1934-1935. Aqueix exercici serviria de frontera per a un Llevant que subratllaria el seu nom en roig per a ensenyorir-se del Campionat Superregional que va nàixer amb una eliminatòria fratricida entre el club dels Poblats Marítims i el Gimnàstic.
La temporada va ser vertiginosa. El Llevant va reduir al València i al Barcelona en la Copa d’Espanya per a aconseguir la semifinal davant el Sabadell. La Guerra va estripar l’ascendent d’un col·lectiu que va fantasiar amb cotes inimaginables. No obstant això, al juliol de 1937 en plena Guerra Civil va conquistar la Copa Espanya Lliure després de véncer en la confrontació suprema al València en l’Estadi de Sarrià a Barcelona.