Les banderoles del Gimnàstic i del Llevant F.C.
El final de la Guerra Civil va alterar d’arrel els estatus del Llevant F.C. i del Gimnàstic F.C. A l’agost de 1939, els diaris valencians advertien de la fusió d’aquests dos històrics clubs. Naixia l’UDLG (Unión Deportiva Levante-Gimnástico).
Notícia del Diari de Las Provincias de 1940.
La finalització de la Guerra Civil va propiciar una variació substantiva en els rols del Llevant i del Gimnàstic. Els seus imaginaris es van fusionar gestant un nou ordre i un nou equip que disputaria els seus compromisos en l’Estadi de Vallejo. Els fets es van precipitar durant l’estiu de 1939. Les Províncies va advertir d’aquesta entesa en els dies primers d’agost. Va ser una notícia que va convulsionar al futbol valencià per la seua rellevància. Els dos clubs, que afonaven les seues arrels en la nit dels temps, van convindre unificar els seus destins amb la finalitat de perdurar en un context de reconstrucció. Rafael Valls i Isaïes Aspas, en representació de cada entitat, van rubricar aquest acord que va alterar els senyals d’identitat de cadascuna de les institucions.
Equip de l’U.D.L.G. en la temporada 1939-1940.
La Federació Valenciana va ser partícip d’aquesta vinculació entre dos equips d’imaginaris allunyats. L’UDLG alteraria l’uniforme característic de cada club per a competir amb els colors blancs i rojos. Qüestions econòmiques, polítiques i esportives van fonamentar aquesta unió que va resultar complexa d’amalgamar per a la totalitat dels seus estaments. L’UDLG va competir en Segona Divisió, encara que va presentar la seua candidatura per a instal·lar-se en l’univers de l’elit en virtut de l’historial dels clubs durant el restabliment de les competicions esportives disputades en el territori espanyol en el període estival de 1939. No obstant això, aquesta petició no va prosperar.
Fitxa del partit contra el Múrcia de març de 1940.
L’UDLG va quedar inclòs en el Grup III de la Segona Divisió. El seu domini en el curs 1939-1940 va ser inqüestionable després de coronar el cim de la classificació de forma regular durant el desenvolupament del campionat. Adornat amb la condició de campió, va somiar amb l’ascens a Primera Divisió. Una temporada després, es va convertir en un dels grans animadors de la Lliga en Segona Divisió, si bé no va disputar una promoció d’ascens que va fregar. El grup es va projectar en la Copa del Generalíssim per a caure en els quarts de final davant l’Espanyol, encara que l’eliminatòria es va resoldre amb la disputa d’un tercer partit després de les igualades saldades en el feu de Sarrià i en Vallejo.