Portada d’El Mundo Deportivo en 1981.
El Llevant va alterar l’statu quo que imperava en el marc de la categoria de Plata amb el compromís adquirit amb Cruyff. Va ser un fitxatge laboriós amb continuats vaivens en funció de les informacions mostrades. Johan Cruyff va debutar com a levantinista en un duel davant el Palència (1-0). Pousada va anotar el gol del triomf local. Va ser l’u de març de 1981. Aquell partit va ser seguit amb especial atenció. El Llevant havia liderat la taula unes setmanes abans. La victòria davant el Burgos li va elevar al punt més alt de la classificació. Era la primera trobada de la segona volta. No obstant això, mai va tornar a posseir tal posicionament en la taula.
Una formació del Llevant quan l’equip militava en Tercera.
Ni tan sols l’increïble fitxatge de jugador holandés va invertir l’espiral negativa d’una societat assetjada pel precipici. La situació de la tresoreria era paupèrrima. El final d’aqueixa temporada va coincidir amb el tancament dels jugadors en el Nou Estadi davant la falta de pagaments de les seues nòmines, primes i fitxes. Els anys huitanta van establir una frontera en l’apartat esportiu, econòmic i social. L’esquadra granota va descendir a Segona B a la conclusió de la temporada 1981-1982. Va ser l’inici d’un malson que es va prolongar. El descens esportiu es va solapar amb un descens administratiu.
En els huitanta l’equip va fluctuar entre Segona B i Tercera Divisió.
Al setembre de 1982, després dels ressons del Mundial disputat a Espanya, el Llevant afrontava un duel davant l’Alginet en el marc de la Tercera Divisió. L’estiu havia sigut complex. Les continuades oscil·lacions esportives van suposar un minvament considerable de la seua massa social. Els problemes en l’economia es van succeir. En la temporada 1982-1983 el Ensidesa va apartar a les hosts granotas en la primera eliminatòria de la promoció d’ascens a Segona B. Va ser un colp dur. El Llevant va retornar a la categoria de Bronze al juny de 1984 després d’eliminar al Fuengirola i Orense en el curs del 75 aniversari.
El Llevant va tornar a Segona a fins dels huitanta.
No obstant això, a la conclusió de l’exercici 1985-1986 va tornar a Tercera Divisió per una nova reestructuració de la Segona Divisió B. Va ser una campanya de contrastos. Sòlid i fort en el primer capítol de la Lliga, sempre situat en la zona noble, es va anar esvaint al pas de les setmanes fins a véncer-se i submergir-se en les catacumbes. Ramón Victoria va accedir a la presidència en un context de crisi. Va succeir a Antonio Aragonés. El Llevant va emergir amb celeritat des de la Tercera Divisió en la temporada 1986-1987 i va ser investit amb la condició d’equip de Segona A després de véncer al Nules en les jornades finals de l’exercici 1988-1989 (0-3). No obstant això, l’estada pel segon esglaó del *balompié nacional va ser fugaç i va acabar en consumar-se el curs 1990-1991.