“Segon colp al futbol. I podria titular-se una jugada difícil, com que els jugadors no disposen de més espai que la tapadora d’una copa, de la copa que es disputen i que els serveix de pedestal. Cap la Copa, un torero, en vestit de faena assegut sobre una taleca, fuma un havà, sense preocupar-se que en el costat oposat, un senyor (serà un soci de la Divisa?) es disposa a pegar-se un tir. En la part inferior un tros de barrera, en el carreró N. i N., personatges que no parlen, i en el rode un bou en actitud tan llastimosa, que, si en veure’l no s’acaben els plets entre ramaders, toreros i empresaris, diguen vostés que no tenen cor”. Aquest relat, publicat pel Diari Les Províncies en l’edició del dissabte 17 de març de 1923, formava part de l’explicació i minuciosa relació de les quaranta-dues falles plantades a la ciutat de València en 1923.
Cent anys més tard aqueixa falla, que exaltava sense ambages el triomf de la disciplina del foot-ball sobre el caduc món dels bous, pot visibilitzar-se a l’interior de L’ETNO en el marc de l’exposició DE GRANOTES, GATS I PALMERES, els orígens del Levante U.D.’. El visitant que acudisca a aquesta mostra s’enfrontarà a aquest monument res més creuar la recreació del Portal de Vallejo que inaugura l’expo per a endinsar-se per la sala que, a manera d’introducció, mostra la València esportiva de principis del segle XX i els esports i diferents manifestacions practicades per la societat valenciana en aqueix llindar de la cronologia lligat al naixement del Llevant FC i Gimnàstic FC.
Es tracta d’una reproducció de la falla que va construir Regino Mas, un dels principals artistes fallers contemporanis. Aquesta rèplica segueix les coordenades del monument situat, entre les jornades 18 i 19 de març de 1923, en la Plaça de Mossen Sorell a escassos metres de la ubicació actual del Museu d’Etnologia de València, en el naixement del carrer Corona, sobre les dependències de l’antiga Beneficència. La fidelitat constructiva és absoluta, si bé les dimensions són una mica més reduïdes respecte a l’original amb la finalitat d’adequar el projecte del present al seu entorn museístic. Hi ha un respecte a la temàtica triada i als protagonistes triats. Les escenes i els diàlegs mantenen la seua essència. En aqueix sentit, no hi ha variacions substancials amb el model alçat en els anys vint. La principal divergència radica en l’elecció del color. Impera en l’exemplar actual un to monocorde marró que impregna a la totalitat del monument. Aqueixa coloració no respon a les traces originals.
Les fotos en blanc i negre d’aquesta falla, les il·lustracions, també exemptes de colorit publicades en diferents mitjans de comunicació locals, i el projecte inicial, que forma part de la documentació que custodia l’Ajuntament, no han permés descobrir la gamma dels colors coetanis. “Una al·legoria de l’estat dels esports a València”, va titular Diari de València en l’edició del diumenge 18 de març de 1923 en l’arrancada de la descripció de la Falla Mossén Sorell-Corona. L’argument d’aquesta falla va ser recurrent des d’un prisma general. La pugna entre el “balompié” i la Festa Nacional dels bous va concitar l’atenció dels mitjans de comunicació valencians escrits en la dècada dels anys vint. Les editorials es repetien.
Aqueixa disciplina que procedia del món anglosaxó amenaçava amb eclipsar una tradició atàvica que pervivia en l’imaginari hispà. L’esport era un distintiu de modernitat per a les capes socials més riques. I el futbol no va tardar a incardinar-se en la societat valenciana. “Teníem descomptat que enguany coincidirien els nostres fallers en l’elecció d’assumptes, i que els serviria principalment d’argument l’exaltació del futbol i l’esfondrament de la Festa Nacional, i encara que així ha ocorregut, com veurà el curiós lector, no podíem imaginar que serien tantes les coincidències” va descriure Les Províncies el dissabte 17 de març de 1923. Segons aquest prestigiós periòdic “el nou esport” va ser el fil argumental triat per molts dels monuments fallers contemporanis plantats en aqueix any. Potser no hi havia millor arquetip per a entendre el notable desenvolupament i evolució del futbol i la seua capacitat per a arraconar disciplines enquistades en el temps que reeditar aqueixa pugna des de la perspectiva social que recrea el món de les falles.
