A principis del segle XX, els processos d’urbanització i industrialització propis de la societat de masses que començava a desenvolupar-se van originar una sèrie de canvis socials que van propiciar una millora en les condicions laborals i l’aparició del temps d’oci entre les classes treballadores, generalitzant-se així, l’assistència a espectacles i la pràctica de l’esport. En aquest marc apareix el futbol, un esport fàcil de practicar, que des dels seus inicis es va imposar a qualsevol altra manifestació, reunint la seua al voltant tot l’espectre social.
A la ciutat de València, els dos equips pioners van ser el Llevant F.C. i el Gimnàstic F.C., fundats en 1909 en barris diferents i amb masses socials oposades ideològicament. Rivals durant trenta anys, la història acabaria unint-los, donant pas en 1939 a la Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic i, dos anys després, a l’actual Llevant U.D. El nom el posava el Llevant, els colors i l’apel·latiu de granota provenien del Gimnàstic, com es coneixia a la seua afició quan jugava en el Stadium Valencià, situat en el llit del Túria. Aquesta curiosa història li ha donat una identitat peculiar i complexa.
L’exposició enfocada des d’un punt de vista divulgatiu pretén donar a conéixer les fites que han jalonat la història del club. La mostra ens permet conéixer als fundadors dels equips, els camps on van jugar, les antigues samarretes, els títols, les conseqüències de la Guerra Civil, la fusió, les relacions entre els jugadors i el club…, fins al primer ascens a Primera Divisió en la temporada 1962-63, quan finalment el gat va pujar a la palmera. Aquest vell equip és hui un club modern, pioner del futbol femení i estendard en la consideració de l’esport com a eina d’inclusió social.
L’exposició és una producció de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia amb la col·laboració del Llevant U.D. Está comissariada per José Vicente Aguilar i Asunción García, conservadors de L’ETNO i per Emilio Nadal i Borja Arce, tots dos membres de l’Àrea de Patrimoni del Llevant U.D.. La mostra està dissenyada per Suso Pérez (Estudi Gimeno Gràfic). L’ETNO, en col·laboració amb el club, desenvoluparà un programa d’activitats culturals relacionades amb l’exposició: visites guiades, conferències, presentacions de llibres, conferències, programes de ràdio i tertúlies amb figures actuals dels equips femenins i masculins.
L’exposició s’organitza de manera cronològica en diferents seccions:
Introducció. La València Esportiva. En ella es mostren els esports i manifestacions practicades per la societat valenciana abans de l’arribada i popularització del futbol. Amb la millora de les condicions laborals i la difusió de les idees higienistes que propugnaven l’esport com un factor de salut es van popularitzar diversos esports associats a les diferents classes socials, les instal·lacions de les quals es van generalitzar per la ciutat. Algunes d’elles encara hui perduren: ciclisme (velòdroms) joc de pilota (frontons com el Jai-*Alai, trinquets, com el de Pelayo), tennis, pol, hípica -propis de les classes acomodades- com el club nàutic, o el club de tennis.
Els orígens del Llevant U.D. L’exposició ens mostra els primers anys de trajectòria els dos equips de la ciutat que, després de la seua fusió, acabarien configurant l’actual entitat. Dos equips amb diferents orígens socials, amb bases ideològiques diverses, amb camps situats en espais allunyats i amb diferents trajectòries esportives. D’una banda, el Llevant fundat per un mestre (Vicente Ballester) que va organitzar un equip al voltant d’una escola per a classes humils, en les quals l’esport, en aquest cas el futbol, jugat a la platja (del Cabanyal) complementava l’educació bàsica. Per un altre, el Gimnàstic, sorgit de l’activitat del Patronat de la Joventut Obrera fruit del treball d’integració desenvolupat pel catolicisme social dirigit a les capes més baixes de la societat, que amb el temps es va desvincular del Patronat, perdent el seu component més social en favor de classes més acomodades el que li va convertir en un equip poderós amb noves seccions esportives com l’esgrima, l’atletisme o el ciclisme.
Guerra i copa. A l’inici de la Guerra Civil les competicions no es van detindre i els clubs de la ciutat es van proclamar fidels a la República. En 1937, la divisió del país en dues zones va impedir la disputa dels campionats estatals i es van jugar els regionals: la Lliga del Mediterrani i la Copa de l’Espanya Lliure. Així mateix, es van organitzar molts partits a la ciutat de València per a homenatjar i recaptar fons per a les milícies, els hospitals i les institucions benèfiques. Entre els tornejos jugats en aqueix any es va celebrar la Copa, la final de la qual van jugar el València FC i el Llevant FC, sent aquest equip el que va conquistar el títol. Atés que durant la dictadura franquista aquest torneig no va ser reconegut, des del club i de les instàncies polítiques, amb el suport de gran part de l’afició i de la societat valenciana, s’està lluitat perquè aquest trofeu siga reconegut per al Llevant U.D.
Fusió en 1939. En 1939, acabada la Guerra es va produir de manera sobtada la fusió entre el Gimnàstic FC i el Llevant FC. Dos equips que havien sigut rivals, amb masses socials antagòniques, es fusionaven amb la creació de la Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic. Entre les raons d’aquesta fusió apareix la necessitat d’ajuntar dues entitats a les quals la guerra havia tractat de manera desigual, però complementària: el Llevant s’havia quedat sense camp i amb bons jugadors i el Gimnàstic mancava de figures, però disposava d’un camp (el de Vallejo) en bones condicions. A més d’aquestes condicions també es contempla la idea que la fusió pretenia configurar una nova entitat futbolística afí a les noves directrius de la dictadura.
Creació del Llevant U.D. En 1941, amb la mateixa discreció i sorpresa que s’havia creat la UDLG, l’equip passava a dir-se definitivament Llevant Unió Esportiva i recuperava el blau i el grana del Gimnàstic com els colors de l’equip. L’escàs arrelament de l’equip nascut de la fusió va influir en la decisió de tornar, en una certa manera, als orígens. Amb nova combinació de nom i de colors es feia un reconeixement explícit als dos equips i a les dues tradicions que el van formar. L’estrena es va fer en un partit amistós contra el Reial Madrid.
L’ ascens a l’elit. El 2 de juny de 1963 el Llevant U.D. feia realitat un gran somni perseguit durant dècades: pujar a Primera Divisió. Després dels intents fallits de 1940 i 1959, el gat va poder pujar a la palmera. En la promoció d’ascens va guanyar al Deportivo de La Coruña en Riazor (1-2) i, en la volta, en Vallejo, ho va fer per 2 a 1. Més de 25.000 espectadors van ser testimonis d’aquesta fita històrica. L’ascens va ser un esdeveniment esportiu i social que va impregnar la vida de tota la ciutat de València.
