Potser era una de les activitats zenitals de l’exposició ‘DE GRANOTES, GATS I PALMERES, els origens del Llevant UD’ que estarà oberta al públic fins al pròxim 30 de juny. En la grandiosa sala Alfons el Magnànim juguem amb el temps per a recrear l’històric ascens de l’esquadra granota al marc de la Primera Divisió. Des de l’hivern de 2023 ens traslladem d’una plomada a la primavera de 1963 per a rememorar les aventures d’aquell col·lectiu que en la jornada del 2 de juny aconseguia la màxima categoria del futbol espanyol. Arrere quedava una alambinada eliminatòria de promoció ascens/descens davant l’Esportiu de La Corunya, conegut en aquells dies com Coruña a seques.
El partit definitiu va tindre com a epicentre l’egregi escenari del feu de Vallejo. Les hosts granotes van aconseguir tan magna cita amb l’adrenalina pels núvols després de la victòria conquistada en el coliseu gallec en el xoc que va significar l’obertura de la confrontació (1-2). I van conjugar amb el triomf a penes set dies més tard (2-1).
Carlos Ayats, una de les veus autoritzades del llevantinisme militant del present, va viatjar al passat per a posar èpica a un recordat ascens que encara perdura en l’imaginari dels estaments blaugranes. Ayats va realitzar màgia per a concedir notorietat a una trobada de signe majúscul davant la rellevància dels fets adquirits en el vell estadi blaugrana del carrer d’Alboraia. La seua narració va ser tan excelsa com exquisida. La llunyania que accentua el pas del temps no va ser un component inalterable per a reverdir una jornada memorable.
La modernitat i un succés pretèrit es van fondre amb Ayats com a nexe d’unió. Les emocions estaven justificades. Rodri, Calpe, Pedreño, Céspedes, Currucale, Vall, Castelló, Camarasa, Serafín, Domínguez i Wanderley van tornar a les trinxeres del futbol en una vesprada memorable tancada amb el llegendari ascens a l’elit. L’acte va concloure amb una xarrada col·loqui, conduïda per Ayats, que va comptar amb la presència de Paco Nadal, Yolanda Damià i Emilio Nadal. En els prolegòmens Pau Ballester va cantar l’alineació amb la vehemència que li caracteritza.