El diumenge sis de juny de 1937 el Llevant F.C. va entrar en acció davant el Girona en el feu de Vallejo. Les cròniques ressalten que la pluja va matisar l’evolució d’aquella confrontació (2-2) La data adquireix rellevància per qüestions esportives. Era el punt d’arrancada del desenvolupament de la Copa Espanya Lliure. La data també amaga aspectes al·legòrics. Per aquells dies Pablo Picasso donava les darreres pinzellades al Guernica, una obra emblemàtica del seu temps, que seria exposada en l’Exposició Internacional de París durant l’estiu de 1937. El diumenge 18 de juliol El Mundo Deportivo accentuava el significat de la competició. “Potser en córrer dels anys en la línia corresponent al 1937 figure la paraula NO JUGADA en lloc de consignar-se al vencedor seria injust. Ho seria, encara que la Copa haja tingut aqueixa fórmula estranya i poc esportiva. Ho seria tant més perquè els jugadors que són esportistes i són disciplinats, han sabut fer honor al Torneig i l’han jugat amb tota la seua obstinació i interés”. Aqueixa jornada el Llevant F.C. i el València F.C. van desafiar els seus destins en l’Estadi de Sarrià: La Final de la Copa Espanya Lliure va sancionar la superioritat llevantina gràcies al gol conquistat per Nieto (1-0). El Llevant va quedar entronitzat com a campió.

La Copa Espanya Lliure va formar part d’un context històric dominat pel dolor i per una terrible incertesa. La competició va evolucionar entre els mesos de juny i juliol, encara que el seu gènesi cal buscar-la amb anterioritat en el temps. Com va esdevindre en els anys immediats la Copa va liquidar un curs esportiu anòmal després de l’esclat de la Guerra Civil. Des d’octubre de 1936 a l’Espanya lleial a la República hi ha constància de treballs destinats a la vertebració d’un calendari futbolístic per a la temporada 1936-1937 seguint la fórmula habitual, encara que condicionat pel conflicte bèl·lic. Per norma, sempre apareix Ricardo Cabot com a representant de la Federació Espanyola de Futbol. Els Campionats Súper-Regionals, la Lliga del Mediterrani i la Copa Espanya Lliure responen a aqueix plantejament. Però què succeïa en la vella Ibèria mentre els equipiers del Llevant, València, Girona i Español contenien sobre la gespa pel Trofeu donat pel President de la República?

La Guerra va esclatar el 17 de juliol de 1936 amb la insurrecció militar que va tindre com a epicentre Melilla. Des del Protectorat la rebel·lió es va estendre fins a la Península Ibèrica per a gestar un país dividit en dos espais antagònics i totalment irreconciliables. València va mantindre una indestructible fidelitat a les estructures de la II República constituïda en les urnes a l’abril de 1931. El seu compromís va ser decidit i des de la claredat de novembre de 1936 va assumir amb orgull les funcions de capital del Govern republicà. El canvi de residència del Govern va propiciar que durant aproximadament un any les principals decisions es van adoptar des de València. L’activitat del Govern republicà en la capital del Túria va ser copiosa. Va haver-hi situacions singulars. València va acollir un congrés d’intel·lectuals de talla mundial en l’estiu de 1937. Al desembre de 1936 el tradicional sorteig de Nadal es va realitzar a València. Per primera vegada en la història de la loteria espanyola, des que es va fundar en 1763, el sorteig es va celebrar a la ciutat del Túria. València va acollir a refugiats procedents de diferents punts de l’Espanya republicana i va albergar col·leccions vinculades al Museu del Prado. Espais tan emblemàtics com les Torres de Serrans o el Convent del Patriarca van allotjar fons procedents del Tresor Artístic Nacional de la pinacoteca espanyola.

Durant la primavera de 1937, mentre els *equipiers del Llevant preparaven l’assalt a la Copa Espanya Lliure amb partits amistosos, el tauler militar estava perfectament definit. La batalla per l’estratègica Franja del Nord d’Espanya enfrontava a l’exèrcit republicà i al bàndol nacional. Els plans militars dels revoltats havien variat davant la impossibilitat manifesta de l’ocupació de Madrid. Els reiterats fracassos van determinar un canvi substantiu en l’estratègia traçada. La Guerra s’allargaria en l’espaitemps. Els nacionals posaven el focus sobre els territoris republicans del Nord. Biscaia, Santander i Astúries concitaven l’atenció. Aqueixes regions amagaven un botí atractiu des d’una perspectiva econòmica i des d’un prisma simbòlic en fragmentar definitivament la II República. No hi havia treva. Les armes udolaven amb virulència per aqueixes dates.

L’ofensiva sobre Biscaia va començar el 31 de març de 1937. Les operacions militars es concentraven en el front, però la població civil se sentia desemparada i indefensa. Els avions de la Legió Còndor alemanya van arrasar Guernica i Durango en les jornades finals d’abril de 1937. Guernica es convertia en l’expressió de la barbàrie i el terror i en el paradigma més diàfan del nou sentit que adquiria la contesa. El Govern de la República, presidit per Juan Negrín, va denunciar a la Societat de Nacions la fúria d’uns bombardejos que van ser la metàfora més absoluta de la barbàrie. La repercussió en la Vella Europa va ser immediata. Les capçaleres de periòdics tan representatius com The Times, Daily Herald, The Daily *Telegraph, o L’Humanite van presentar al món les devastadores atrocitats comeses.

Els primers gols del Llevant en el trofeu van coincidir amb un estrenyiment del cércol sobre Bilbao. El 18 de juliol de 1937 Manuel Azaña reflexionava en la Universitat de València sobre la transformació que havia patit la guerra pel suport de diferents potències estrangeres (Itàlia, Alemanya i Portugal) als militars insubordinats. El president de la II República va parlar sense embuts d’invasió i va criticar l’actitud passiva de França i Anglaterra. Aqueix diumenge, a Barcelona, Nieto va festejar el gol que validava el triomf del Llevant en la Copa Espanya Lliure. Bilbao ja havia caigut en mans de l’Espanya Nacional. L’atac republicà sobre Brunete va provocar la interrupció de les operacions del Nord. Va ser una detenció temporal. L’ofensiva sobre Cantàbria es va reprendre a l’agost. Uns mesos després va quedar completada la conquesta del Nord després del sotmetiment d’Avilés i Gijón.