La Copa Espanya Lliure: El Campionat

El Llevant no va començar bé. No va poder estrenar-se amb victòria en Vallejo, que durant aquesta Copa seria el feu del Llevant (després de l'acord amb el Gimnàstic per a anar de bracet en aquesta competició). Un sòlid Girona, ple de joves i prometedors futbolistes, va desplegar un joc molt homogeni, destacant la seua línia mitjana. Pels locals va ser sens dubte Nieto, autor dels dos punts, el més destacat.

Colp en la taula del Llevant en el primer derbi disputat a Mestalla. Sense respecte al líder, que venia de guanyar a Sarrià, va atropellar al València amb un Nieto que va tornar a repetir amb dos gols. I com va dir El Mundo Deportivo ja hi havia un equip revelació: “Cal considerar que en el pla dels favorits per al triomf i l'adjudicació d'aquesta Copa del President de la República cap també el Llevant”.

El campió de Catalunya també va ser apallissat per aquest superb Llevant, que va acabar la primera volta del “Torneig Copa Espanya Lliure” (tal com el va denominar en la seua crònica El Mundo Deportivo) com a líder indiscutible. La golejada llevantina es va beneficiar de la desgraciada actuació del meta espanyolista (Nieto va aconseguir un altre gol). A més, la gran defensa local va fer que l'Espanyol només marcara de penal.

Ni en l'anada ni en la tornada ha pogut el Llevant véncer a l'equip gironí. I a més aquesta vegada ha tingut la sort del seu costat perquè va meréixer perdre. El porter Valero ha sigut, amb diferència, el millor dels valencians. I encara que els llevantins es van avançar dues vegades per mitjà de Gaspar Rubio i Martínez Catalá només va ser un miratge. El Girona va manar un tir al pal i va fallar ocasions claríssimes.

El València va tornar a ser per al Llevant el bàlsam de Fierabrás. Un bàlsam de mitja dotzena de gols, amb una primera part en Vallejo on la piconadora llevantina ja va arribar al descans amb un avantatge de 4 a 0. “Gaspar Rubio va realitzar un joc brillantíssim” va destacar El Mercantil. El Llevant va passar per damunt del València per segona vegada consecutiva. Dos xocs, dues golejades antològiques.

Primera i única derrota llevantina en aquesta lliga de la Copa Espanya Lliure, on l'equip del Grau ha acabat en el més alt amb folgança. Després de la seua golejada al València i l'obtenció de la classificació matemàtica per a la final, el partit de hui només tenia sentit per a un Espanyol que, malgrat la seua victòria, s'ha quedat fora del partit decisiu. El seu pitjor golaveratge amb el València l'ha condemnat.

El Llevant ha sigut el millor en aquest torneig que ha decidit què dos equips jugaran la final de la Copa Espanya Lliure. Màxim golejador i menys golejat, la seua superioritat ha sigut incontestable. I ha sigut al València, el seu rival en la final, a qui ha vençut amb més contundència, guanyant-li dues vegades, amb 10 gols a favor i 2 en contra. Curiosament a l'únic a qui no ha derrotat ha sigut al Girona.

José García-Nieto Romero. Aqueix és el nom complet de l'indiscutible crack de la Copa Espanya Lliure de 1937. Perquè Nieto no sols va passar a la història per ser l'autor del gol de la gran final del 18 de juliol sinó també per ser el pichichi del campionat de lliga previ. Un jugador que, paradoxalment, va arribar al Llevant des del Gimnàstic, després del pacte aconseguit pels dos clubs per a la competició.