La Copa Espanya Lliure: Els Precedents

El Llevant previ al títol de 1937 va ser espectacular. La temporada 1934/35 havia sigut històrica. Després d'aconseguir el Campionat Superregional a la fi de 1934, es van aconseguir les semifinals de la Copa d'Espanya de 1935, eliminant pel camí al València i al Barça. En l'estiu de 1936 la plantilla va tornar al treball amb l'ascens a Primera Divisió entre cella i cella. Però l'esclat de la Guerra Civil ho va truncar tot.

Pese al conflicte bèl·lic es va mantindre la idea de disputar el Campionat Regional, que també va comptar amb els equips murcians. I no sols això, des de la Federació Espanyola es va pretendre incloure en aqueix torneig Superregional al Madrid i a l'Athletic, els dos grans clubs madrilenys. Desgraciadament la guerra ho va impedir i València, Llevant, Gimnàstic, Hèrcules, Cartagena i Múrcia van ser els escollits.

Amb la Guerra Civil es van suspendre els Campionats de Primera, Segona i Tercera Divisió. Però el desig de veure futbol no va decaure. Al gener de 1937, després d'una reunió celebrada a València (capital de la República des de novembre de 1936), es va gestar la Lliga del Mediterrani. Barcelona, Español, Granollers, Girona, València, Llevant, Gimnàstic i Castelló la van jugar, el Barça la va guanyar i el Llevant va quedar cinqué.

Vegem els antecedents. Des d'inicis dels anys vint els equips que accedien a la Copa d'Espanya ho feien a través dels Campionats Regionals. Quan es va crear la Lliga en la Temporada 1928-29 es va mantindre la fórmula però amb la Guerra Civil tot va canviar. A mitjan 1937 el Barça va de gira a Mèxic i Hèrcules i Múrcia (tots dos per davant del Llevant en el Regional de 1936) renuncien.

Després de la Lliga del Mediterrani (jugada pels equips del bàndol republicà) perviu la idea de mantindre la seqüència competitiva amb la disputa de la Copa d'Espanya. Rodríguez Tortajada (president del València) va proposar un torneig coper amb una lliga a doble volta entre quatre equips i la final entre els dos primers. I va comptar amb el suport de Ricardo Cabot, principal responsable de la Federació Espanyola.

La proposta de Tortajada no va sorgir del no-res. La premsa ja parlava de rematar la temporada amb un torneig similar a la Copa d'Espanya. La Guerra, això sí, va obligar a canviar els paràmetres classificatoris habituals. I per fi, amb el suport de la Federació Espanyola, va nàixer la Copa Espanya Lliure, que seria disputada pels clubs amb major capacitat per a competir: València, Español, Llevant i Girona.

Sempre es va revestir d'oficialitat aquesta Copa. El President de la República es va comprometre a donar un trofeu al vencedor. Manuel Azaña, President des de maig de 1936, no va poder donar-ho en persona en la final de Sarrià. Però El Mundo Deportivo va deixar clar el seu patrocini en la seua crònica del 19 de juliol, amb una foto de l'onze del Llevant i un titular inequívoc: “El guanyador de la Copa del President de la República”.

Una dada històrica molt curiosa: Qui va acabar sent el Campió d'aquesta Copa no va estar al principi interessat en ella. No obstant això, les coses van canviar al maig de 1937 i el Llevant va decidir participar reforçat després d'un gran acord amb el Gimnàstic, que li va cedir el seu estadi de Vallejo i a quatre dels seus jugadors (Rubio, Fraisón, Palahí i Nieto, de fet el millor futbolista de la Copa) per al torneig.