Va haver-hi un primer moment en el qual tot estava per descobrir. Arrancava el tercer mil·lenni. El treball inicial va ser delimitar l’espai cronològic en el qual es va desenvolupar la competició. La Copa Espanya Lliure es va disputar durant la Guerra Civil, però en les perquisicions inicials no estaven consignades ni les dates, ni el calendari, ni tampoc els equips participants o la seqüència dels partits programats. Calia recuperar la narració que un dia es va fixar per a reivindicar-la. La contesa bèl·lica va començar al juliol de 1936 per a concloure l’1 d’abril de 1939. Era una obvietat que ens movíem durant aqueix interval, però calia estrényer encara més els marges per a contextualitzar els seus moviments amb rigor i amb fermesa. El relat estava encara per codificar. Semblava un repte apassionant.

L’hemeroteca va adquirir rellevància en aqueixa fase inaugural. Els periòdics El Pueblo i Levante El Mercantil Valenciano van mantindre les seues capçaleres durant les jornades infernals de la Guerra Civil. Les seues pàgines amagaven un gran tresor per la informació oferida des d’un prisma multidisciplinari. Hi havia molt d’espai per a l’esport. L’efervescència de la disciplina del futbol es convertia en una evidència bandejant aquell mite àmpliament difós que accentuava l’absència forçosa de manifestacions futbolístiques durant la guerra. Els Campionats Súper-Regionals, en els mesos finals de 1936, van servir de pròleg a la disputa de la Lliga del Mediterrani que va creuar als clubs de València i Catalunya a doble confrontació entre gener i abril de 1937. La Copa Espanya Lliure tancava l’exercici futboler. El relat futbolístic era idèntic al gestat en els anys immediats a l’eclosió de la Guerra. Tres competicions varen tofonar un calendari delimitat en l’espai comprés entre els mesos d’octubre de 1936 a juny de 1937. La idea per redundant és transcendent per a entendre el significat de la competició. Tot estava puntualment reflectit en la premsa valenciana.

La primavera de 1937 va ser pròdiga en informacions referides a la Copa Espanya Lliure. I la informació augmentaria de manera exponencial amb les notícies procedents d’El Mundo Deportivo. És una màxima de la història; no convé apostar per dogmes inexorables. Tot pot reescriure’s. La història és una disciplina que està viva. Tampoc convé enterrar-la. La història pot transformar-se. La digitalització d’aquest mig català va ser determinant en incrementar el cabal informatiu que procedia de la Copa d’Espanya Lliure. L’ordre estava determinat. Els fragments d’una història que semblava irresoluble començaven a incrustar-se per a configurar un relat.

València, Llevant, Girona i Espanyol competirien a doble volta entre juny i juliol de 1937. Les dues entitats que lideraren la classificació afrontarien la Gran Final en territori neutral.  El Llevant i el València van competir per la glòria en la Final de Sarrià el diumenge 18 de juliol de 1937. El Llevant, que va lluitar amb jugadors del Gimnàstic, va confirmar la seua supremacia amb un gol de Nieto. La Copa de l’Espanya Lliure era propietat del Llevant F.C. i consegüentment reposava en la vitrina de la sala de Trofeus de la institució en l’Estadi Ciutat de València. Desempolsar-la i mostrar-la al levantinisme i al públic en general va ser la segona acció. La Copa Espanya Lliure deixava de ser una quimera per a convertir-se en una il·lusió.

Començava un tortuós procés de reconeixement encara inacabat. Cap a finals de 2004 Esquerra Unida es va interessar per l’assumpte. Esquerra Unida va instar el Govern al reconeixement del títol presentant una proposició no de llei en el Congrés dels Diputats. Al setembre de 2007 la Comissió d’Educació i Esport del Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat una proposició no de llei que instava la Real Federació Espanyola a reconéixer el títol de la Copa Espanya Lliure conquistat pel Llevant F.C. Tots els grups parlamentaris van aprovar la iniciativa que havia presentat IU-ICV. El Congrés dels Diputats reconeixia el títol aconseguit pel Llevant al juliol de 1937. No obstant això, En l’assemblea anual de la RFEF que es va celebrar el 10 de juliol de 2009 la Federació Espanyola va acordar rebutjar l’oficialitat de la Copa Espanya Lliure. Aqueixa contrarietat no va reduir a cendres la propulsió de la Copa Espanya Lliure.

El trofeu va continuar centellejant per a integrar-se en el relat que conforma la història del club granota. La Copa Espanya Lliure va calar en el cor dels seguidors levantinistes. A poc a poc aquella gesta va anar formant part de la memòria del llevantinisme militant. L’aventura dels braus equipiers que van aconseguir la gesta va anar prenent aparença i aspecte. Les imatges abans fantasiades es poden sentir. ‘La Copa és nostra’. El crit s’escolta cada vegada amb més força. La manifestació és evident del sentit que presenta. L’arrel democràtica del reconeixement del trofeu per a difícil de qüestionar. El centenari de la societat del barri d’Orriols en 2009 va servir de plataforma per a reivindicar el seu llinatge i la seua casta. Les publicacions amb la història del Llevant com a eix temàtic es van multiplicar en aqueix espai de temps. La Copa Espanya Lliure va trobar reverberació per a propagar el seu contingut. El missatge va calar.

Al maig de 2013 una delegació del Consell d’Administració del Llevant, acompanyat per Vicente Muñoz, president de la Federació Valenciana de Futbol, es va traslladar fins a la Ciutat del Futbol de Las Rozas per a fer lliurament a Ángel María Villar, en qualitat de president de la RFEF, d’una rèplica de la Copa Espanya Lliure que des d’aqueixa data llueix en el Museu del Futbol. En l’estiu de 2019 el Llevant va apostar per la recuperació de les barres en blanc i blau com a segon equipament per a l’exercici 2019-2020 activant el record de la Copa Espanya Lliure. El Llevant honrava la memòria d’un dels episodis més llegendaris rubricats per la institució centenària.

El 110 aniversari de la fundació del Llevant U.E. va servir de marc per a legitimar una vegada més les aspiracions granotes en el procés de reconeixement de la Copa Espanya Lliure. Després d’un exhaustiu treball per part de l’àrea de Patrimoni Històric i del gabinet jurídic del club, el Llevant U.D. a través de la FFCV va presentar al novembre de 2019 tota la documentació que justifica aquesta petició amb una bateria de nous arguments. Salvador Gomar, president de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana, va entregar la sol·licitud per al reconeixement oficial del títol de la Copa Espanya Lliure, coneguda popularment pel llevantinisme amb l’apel·latiu de Copa de la República, guanyat per l’esquadra granota en 1937.