La Copa en l'exposició ‘Tot està per fer, València capital de la República (1936-1937)’

Des del 7 de Novembre de 2016 fins al 19 de febrer de 2017, la Copa Espanya lliure es podia contemplar a la Universitat de València com un dels objectes de l’exposició que porta per títol; ‘Tot està per fer. València, capital de la República (1936-1937)’, que va tindre com a escenari la Sala Acadèmia en l’antiga Facultat del carrer de la Nau.

Va ser el set de novembre de 1936. En aqueixa data, el Govern de la II República va marxar de Madrid, davant el setge de les tropes franquistes, en direcció cap a València per a convertir a la ciutat del Túria en la capital del govern republicà en el context de la Guerra Civil que havia esclatat uns mesos abans, juliol de 1936, després de la revolta del General Francisco Franco. Durant pràcticament un any València va centrar l’atenció i l’activitat política, social i cultural d’un dels períodes més convulsos de la història més recent d’Espanya. Es complien huitanta anys d’aqueixa conjuntura i de la presa d’aquella decisió i la Universitat de València va reconstruir tot l’esdevingut en aqueix complex període històric en aquesta exposició.

La mostra va ser produïda pel Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València, amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, Culturarts-IVAC, l’Arxiu Gràfic d’ABC i diverses biblioteques, arxius i hemeroteques, la Facultat de Geografia i Història de la Universitat i la Fundació General de la Universitat de València, així com altres institucions privades com és el cas del Llevant U.D. Es van reunir més de 450 objectes entre fotografies, audiovisuals amb noticiaris de l’època i diversa documentació com a cartilles de racionament, dibuixos de bombardejos realitzats per xiquets de l’època. A més hi havia una recreació d’un pla d’enormes dimensions de la València en guerra en el qual podien localitzar-se fins a 85 carrers rebatejats seguint l’imaginari antifeixista i revolucionari, així com 80 llocs d’especial significació des del punt de vista polític, cultural i quotidià.

La Copa Espanya Lliure, que el Llevant va conquistar en propietat al juliol de 1937, després de véncer en la final que es va disputar a Barcelona al València (1-0) amb gol de Nieto, va formar part dels estris disposats. Cal consignar que l’activitat futbolística no va declinar durant el primer tram del conflicte bèl·lic per més que les competicions nacionals van quedar paralitzades per qüestions més que evidents. Malgrat les restriccions derivades de la Guerra, el Llevant va mantindre una intensa activitat a l’interior del verd formant part de la nòmina dels clubs que van participar en el campionat regional, que va descórrer el teló del curs 1936-1937, la Lliga del Mediterrani i la Copa Espanya Lliure, competició que, en aquells dies, solia tancar l’exercici anual. El Llevant va posar a la disposició de la República al seu equip per a partits amistosos amb la finalitat de recaptar fons per a causes benèfiques. El relat d’aquest triomf forma part de la història centenària de la societat levantinista, però també de l’imaginari del poble valencià. Huitanta anys després el trofeu torna a adquirir lluentor per a incloure’s en el context del qual va formar part.

El desafiament d’aquesta mostra passava per reconstruir com era la ciutat i el seu entorn en aquelles dates, des de molt diversos prismes, i com els valencians van afrontar aqueixa experiència vital. Importen els xicotets relats; la microhistòria. “La singularitat d’aquesta exposició és que abordem tots els aspectes de la vida de València durant aqueix període. No sols l’efervescència cultural, que és l’aspecte potser més conegut, sinó com vivia la gent anònima a la ciutat, alguna cosa que no solen recollir els llibres d’Història”, va manifestar Toni Morant, professor del Departament d’Història Contemporània i un dels comissaris d’aquest projecte al costat de Mireia Ferrer i Javier Navarro.