Home / Copa Espanya Lliure / Història / La Celebració
La Copa Espanya Lliure: La Celebració
Declaracions Valencianistes
Rodríguez Tortajada (president del València) va demostrar saber perdre: “És merescuda la victòria del Llevant i seria injust no reconéixer-lo així”. A més va elogiar la gran actuació de l'àrbitre Menal. El tècnic Colina va ironitzar amb el nul resultat de les samarretes roges, que no van servir per a véncer. I el mig centre Iturraspe va atribuir la derrota al desencert a dalt: “El que ha fallat ha sigut la davantera”.
Declaracions Llevantines
El defensa Arater va ser clar: “El València no li pot al Llevant. Li hem pres el pols i acaben per caure”. I el gran davanter Gaspar Rubio estava exultant: “Han eixit amb les samarretes roges creient que això els donaria la sort. Blancs o rojos haurien perdut el mateix. No tenen davantera... Encara confie a jugar altres dos anys al futbol, comptant en què acabe aqueixa condemnada guerra”.
El Llevant, un altre Campió
El Llevant va ser un altre campió més de la Copa d'Espanya des del seu naixement en 1902. Així va quedar reflectit per El Mundo Deportivo que, al costat de la crònica de la final guanyada pel Llevant, va adjuntar aquest llistat amb tots els campions copers, els subcampions i les ciutats que van albergar les finals. Una prova més que aquest títol era la Copa d'Espanya de tota la vida.
La Final de València
1937 ha sigut el pitjor any del València en la seua rivalitat amb el Llevant. En la Lliga del Mediterrani va perdre a Mestalla i només va poder empatar en la volta. I en la Copa va caure en la final després de dues golejades duríssimes en la lliga prèvia. L'1 d'agost es va jugar a Mestalla la revenja de la final de Sarrià. Es va vendre com un "reñidísimo partido entre los dos eternos rivales”. Però el Llevant li va tornar a golejar, aquesta vegada 2 a 4.
La gran Festa final
El 8 d'agost de 1937, després de la nova golejada llevantina a Mestalla, es va disputar en Vallejo un amistós entre el Llevant i el Gimnàstic. L'objectiu va ser homenatjar els grans triomfadors de la Copa i brindar així un merescut tribut a l'afició dels Poblats Marítims. El 4 a 4 final va deixar clar que la diversió va ser absoluta. Com a record d'aquell dia va quedar aquest mític intercanvi de banderoles.