Va arribar a Vallejo procedent de Mestalla en el curs 1962-1963. Li va costar entrar en l'onze en l'exercici de l'ascens, però va ser inamovible quan es va allotjar en la medul·lar. Mig volant de molta faena, va repetir prestacions en l'estrena en l'elit. El seu compromís amb el Llevant es va mantindre fins al desenllaç de la campanya 1965-1966, si bé va perdre presència en el camp en els dos últims cursos.

Va ser un producte format en la pedrera del Llevant. De la Penya Román a l'Atlètic Llevant fins a aconseguir el primer equip en el curs 1966-1967, encara que es va consolidar en l'onze a la fi dels seixanta en l'ecosistema de la Tercera Divisió. La seua polivalència li va portar des de la defensa a les posicions d'interior o de mitjà. El Sabadell el va allistar a files en la temporada 1970-1971 per a mostrar-li la Primera Divisió.

Va fer mèrits en les files de l'Atlètic Llevant per a recalar en el primer equip en el curs 1968-1969. En la seua primera temporada va patir un procés de reconversió per a convertir-se en un convincent extrem dret. En els seus inicis va ocupar la demarcació d'interior. Era un jugador talentós. El Sabadell es va fer amb els seus serveis en la campanya 1970-1971. També va militar en el Real Murcia i Betis.

Ningú el va descavalcar de la rereguarda en les dues temporades que va protegir l'escut del Llevant. En Vallejo va viure els moments més excitants com a professional de la pilota. Les seues excel·lents prestacions sobre el verd van concitar l'atenció dels clubs de l'elit. Va concloure l'infaust curs 1967-1968 amb la samarreta llevantinista, però ja s'havia compromés amb el València per a prosseguir la seua carrera esportiva.

Atresorava una àmplia experiència quan es va comprometre amb l'esquadra de Vallejo. Núñez no estranyava una ciutat que coneixia després de la seua llarga estada en el club de Mestalla. Va viure dues temporades antagòniques. Va albirar de prop la meta de l'ascens a Primera en el curs 1966-1967 i es va topar de cara amb la Tercera Divisió en l'exercici següent que va suposar el seu comiat del futbol professional.

Va entrar en l'operació que va suposar el traspàs de Vall a l'Espanyol. Era un central amb jerarquia i amb decisió. Malgrat la seua joventut coneixia la Primera Divisió. Va debutar en l'elit en files de l'equip blanc-i-blau. Protagonitze una curiosa anècdota en la seua estada en el Llevant. Els seus deures militars li van apartar del partit decisiu de promoció davant el Màlaga que va suposar el descens granota a Segona.

Va canviar l'Atlètic Ceuta pel Llevant en la temporada 1962-1963. Va ser un curs clau en la història del Llevant. Va formar part de la rereguarda que va projectar a l'entitat de Vallejo a la Primera Divisió. Aqueixa campanya va completar quasi tot el relat de la competició de lliga. En la següent si deixant va minvar. Era un defensa impenetrable i contundent.

Va recalar en l'estiu de 2003 per a reforçar l'eix d'una saga defensiva que havia patit en el curs anterior. En el seu currículum brillaven infinitat de batalles en Primera Divisió. Era un central experimentat i amb grans capacitats. Va fer societat amb Félix Carballo en la seua primera campanya. En el següent exercici la seua ascendència va declinar. La seua presència es va limitar a l'aventura copera del grup que va dirigir Manuel Preciado

Va aconseguir nou gols amb l'elàstica granota en la temporada 2003-2004 en Segona Divisió. Va contribuir al retorn a la màxima categoria de l'entitat d' Orriols. Va marcar el primer gol granota del curs 2003-2004. Era una de les promeses de la Ciutat Esportiva del Reial Madrid. Va defensar l'escut levantinista cedit per la societat madridista en una campanya històrica.

Va romandre dues temporades adscrit a les files blaugranes, però el seu record transcendeix. Va disputar 78 partits en competició oficial. Habitual en les formacions defensives de l'equip de Manuel Preciado, que va aconseguir l'anhelat ascens a Primera, va mantindre la condició de titular amb Schuster en l'elit. Va ser un futbolista compromés.

Es va estrenar en competició a Anoeta amb gol inclòs. Era el retorn del Llevant a Primera després de 40 anys d'abstinència. Internacional per Irlanda del Nord, la diana va corroborar la condició d'especialista a pilota parada. Va estar tres temporades en Orriols. En el curs 2005-2006, malgrat la naturalesa de defensor, va anotar nou punts i va ser el segon màxim anotador del col·lectiu.

Va canviar les barres blaugranes de l'Extremadura per les del Llevant per a afrontar un nou repte professional. Era un defensor experimentat i contundent. En la seua primera campanya en Orriols, 2002-2003, només es va perdre un partit de Lliga. Va marcar cinc gols. Era un jugador molt benvolgut per la graderia del Ciutat de València.

Va aterrar en el Llevant en l'estiu de 2004 per a reforçar la medul·lar en el desafiament que implicava la volta a la màxima categoria. Migcampista de contenció, ocupava una vasta extensió sobre el camp. Comptava amb una gran experiència en el futbol internacional després del seu pas per Olympique de Marsella. Habitual en les convocatòries de Suïssa, va disputar 23 partits en l'única temporada en el Llevant.

Va defensar l'escut del Llevant durant tres temporades. Va aconseguir dos ascensos a Primera Divisió amb la samarreta blaugrana i va experimentar l'amarg descens de l'exercici 2004-2005. Podia situar-se en la mitjapunta o podia retardar la seua posició per a ocupar el doble pivot. Jugador de mirada diàfana, tenia una visió de joc privilegiada. Tècnicament molt complet.

Ettien va aterrar en l'estiu de 1997 com a atacant. Les seues condicions físiques eren impressionants. Inèdit en el primer curs, es va incrustar en una línia de cinc defenses amb Balaguer. Granero va avançar la seua posició en el camp. La seua velocitat era determinant. Es recorda el partit davant l'Atlètic (4-1) Va festejar dos ascensos a Primera i un a Segona A en 11 cursos.

Va alçar un mur infranquejable en la línia de mitjans blaugrana durant els tres cursos que va estar lligat a l'entitat d' Orriols. La presència del migcampista dotava d'estabilitat a la medul·lar granota. Posseïa un bon maneig de la pilota per a iniciar la jugada des de darrere. Tenia un fort tret. Era un perfil de futbolista estimat pels tècnics que van passar per la banqueta local.

Va ser el primer fitxatge de l'entitat granota durant el complicat estiu de 2008. Aquell període estival va estar marcat per l'agitació social i econòmica. El defensor va romandre allistat al Llevant per espai de tres temporades. Va participar activament en el retorn de l'entitat del barri d' Orriols a Primera Divisió en l'exercici del centenari.

No va ser el futbolista més estètic amb la pilota, però era pràcticament insuperable quan ancorava el seu cos al mitjà del camp. Era un portent físic. La seua capacitat de treball era manifesta i el seu esforç continuat durant els noranta minuts. Va arribar amb l'exercici 2012-2013 en marxa. En les tres següents temporades el seu concurs en l'onze va ser habitual.

Va ser una de les grans atraccions del curs 2012-2013. Després d'acumular diverses cessions va aconseguir en Orriols la tranquil·litat necessària aclimatar-se a la Primera Divisió. Juan Ignacio va confiar en les seues prestacions. Va disputar 51 partits com a granota en l'exercici que va suposar el desembarcament levantinista en la Vella Europa. Va anotar set gols entre els partits de Lliga i Lliga Europea.

Va ser un dels reforços de luxe del col·lectiu blaugrana per al curs 2009-2010. L'atacant acumulava experiència en el marc de la Primera Divisió. Va ser un dels jugadors capitals en l'ascens a l'elit de l'exercici del centenari. Va deixar el seu rastre en el partit davant el C.D. Castelló que va significar el quart ascens a la màxima categoria de la història granota.

Va deixar el seu marxamo com a golejador durant l'exercici 2009-2010. Amb dotze gols va ser el segon màxim artiller granota en la temporada saldada amb l'ascens a Primera Divisió. Només Rubén va millorar els seus nombres. Era un davanter letal i aniquilador a l'interior de l'àrea. Es faixava amb els defensors i alliberava la resta dels atacants amb un treball stajanovista.

D'Alfredo Arroniz es va accentuar la duresa del seu tret i les seues òptimes qualitats com a davanter centre. L'atacant va adquirir nom en el futbol regional defensant l'escut del Gimnàstic. Va formar part de l'equip que va aconseguir el campionat Regional en 1924. Més tard passaria per les files de l'Espanyol, València per a tornar al Gimnàstic i posar rumb al C.D. Castelló.

Tenia una cama esquerra sedosa. Era pur talent. Va ser un especialista en les accions a pilota parada. Tenia una capacitat innata per a associar-se amb els seus companys. La seua experiència en el futbol era quantificable quan es va comprometre amb el Llevant. A Alemanya havia deixat el seu rastre en les files del Mainz 05 i era Internacional Absolut per Àustria.

Gustavo Munúa va aterrar en el Llevant per a propulsar la seua carrera com a porter. L'arquer uruguaià va elevar les seues prestacions personals al capdavant del marc blaugrana. Era un porter sobri i segur. Fregava l'excel·lència en el maneig de la pilota. La seua incidència en el joc era notable. De fet, va acumular assistències de gol durant la seua estada en el club d' Orriols.

La imatge d'Héctor Rodas va associada a la del típic futbolista que va escalant esglaons per les categories menors fins a assentar-se en el primer equip. El defensor posseeix una marca que singularitzada la seua estada en Orriols; va ser capità en tots els escalafons fins a cenyir-se el braçalet del Llevant en la màxima categoria. Un exemple de compromís i lleialtat.

Va fer la valisa en l'estiu de 1995 per a recalar en el Llevant cedit per l'Atlètic de Madrid. Prompte va trobar acomodament en la banda esquerra, dirigit per Carlos Simón. En Orriols va acaparar protagonisme. Va ser un dels jugadors essencials en la conquesta de l'ascens de l'exercici 1995-1996. Va disputar 47 partits. Va anotar 10 gols.

Va ser una de les referències anotadores del Llevant en l'arrancada dels anys setanta. Era un atacant racial. A l'interior de l'àrea era difícil de detectar. Dominava el joc aeri. Va ser un dels futbolistes més utilitzats per Juncosa en la temporada del retorn a Segona Divisió en el curs 1972-1973. Va militar quatre campanyes a la casa levantinista

Els més veterans li recorden com un tipus temperamental sobre el camp. Tenia caràcter i empenyiment davant l'adversitat. Podia defensar el centre de la defensa o avançar uns passos la seua posició en el verd per a resguardar la medul·lar. Va ser el futbolista més utilitzat per Juncosa durant la temporada 1972-1973 que es va saldar amb l'anhelat retorn a Segona.

Va ser un dels herois del mític partit de Chapín. Reggi va domesticar una pilota aèria en una parenceria malabar per a marcar l'inici d'una remuntada de Primera Divisió. Aqueix exercici, 2003-2004, va anotar 12 gols. L'atacant argentí va defensar l'escut granota durant quatre temporades. Durant la seua estada en el club d' Orriols va aconseguir dos ascensos a Primera Divisió.

La seua regularitat va ser absoluta durant les cinc temporades que va estar lligat al Llevant. El lateral esquerre va ser de la seua propietat. Els seus números són eloqüents. En el seu desembarcament com a granota, curs 1988-1989, no es va perdre ni un minut d'un exercici marcat pel retorn a Segona A. Va ser l'únic jugador d'aquella plantilla que va disputar el total de la seqüència de lliga.

El Llevant de la segona meitat dels noranta va explorar el mercat paraguaià. Peralta va ser el jugador, originari de Paraguai, amb millors prestacions. Central insubstituïble en les temporades 1996-1997 i 97-98. Va conéixer les dues cares allunyades del futbol. La permanència folgada i el descens en la campanya immediata.

Galán havia conegut la Primera i Segona Divisió quan va decidir apostar pel Llevant. Recalar en Tercera Divisió no va ser un inconvenient insalvable. L'experiència era un grau per a un porter que tenia en la col·locació una de les seues principals virtuts. Sobri i felí va competir amb Lapiedra i amb Mut en feroç lluita per posseir la propietat de l'arc blaugrana.

El seu va ser un viatge d'anada i tornada. Va marxar del Llevant com una promesa i va tornar adobat en l'àmbit de l'elit. Va recalar en Orriols en el mercat d'hivern del curs 1999-2000 procedent del Barça B. Va arribar com a central i va dir adeu en el naixement del curs 2001-2002 com a mitjà. En el Llevant va certificar aqueix transvasament. Va tornar en la temporada 2007-2008.

Va ser el tercer màxim anotador del Llevant en el curs del primer ascens a l'elit. L'atacant va deixar el seu rastre en deu ocasions en Lliga. Va ser un davanter racial que va saber assumir diferents rols en l'esquadra blaugrana en virtut del seu protagonisme. Sempre va defensar amb afany l'escut quan van ser requerits els seus serveis. Va estar cinc cursos en el club de Vallejo.

Va ser el defensor del marc blaugrana en la franja intermèdia dels anys noranta. La seua relació amb el club d' Orriols es va estendre entre els cursos 1993-1994 i 1996-1997. Destacava en la meta per la seua col·locació. Va estar en l'equip que va aconseguir 13 victòries seguides i en el col·lectiu que va retornar a Segona Divisió amb Carlos Simón en la banqueta.

Va arribar com a reforç en el mercat hivernal de l'exercici 1999-2000. Es va assentar en la categoria de Plata amb l'elàstica blaugrana. En l'equip granota va ser reorientat la seua ubicació per a traslladar-se des del costat esquerrà de la rereguarda fins a l'eix de la defensa. Va ser un central acreditat que no dubtava a llançar-se a l'atac a la recerca d'aventures majors pel gol.

Era un veterà de guerra quan va arribar al Llevant. No va tardar a convertir-se en un dels guies espirituals en l'ascens a Segona A del curs 1998-99. Un any més tard va bolcar la seua experiència en el retorn a la categoria de Plata. Va penjar les botes en Orriols en 2000 per a exercir tasques de segon entrenador de José Carlos Granero.

Va ser un futbolista que va connectar amb la graderia del Ciutat per la tenacitat i pel coratge que imprimia en cada llance del joc. Va ser un exemple de professionalitat. La seua estada en el Llevant remunta a l'arrancada dels anys noranta (1992-1993 i 1993-1994). Era un central contundent i físic. Per aclamació popular va tirar una pena màxima en un partit davant el Cieza (4-1).

Va canviar el Mestalla pel Llevant en l'estiu de 1981. Des de la seua arribada a Orriols es va apropiar del carril destre de la defensa. Va ser un defensor expeditiu i compromés. Va acabar ostentant la capitania de l'equip. Va ser un dels protagonistes del va tornar a Segona Divisió B en el curs del 75 aniversari. Va estar quatre temporades defensant l'elàstica granota.

Era un veterà adobat en mil batalles quan es va comprometre amb el Llevant. Va liderar la línia de mitjans de l'equip que va posar rumb a Segona A en la temporada 1988-1989. El trànsit d'aquell Llevant va passar per les seues botes. Era un pulmó en la medul·lar. Als seus dots organitzatius, calia afegir la seua capacitat per a sorprendre des de darrere. Va anotar huit gols en 56 encontres.

Va ser un dels grans golejadors del Llevant de la segona meitat dels quaranta. Enèrgic i decidit, va ser un vertader depredador a l'interior de l'àrea. Va celebrar quaranta-cinc gols amb l'escut granota en quatre temporades. En el seu expedient brilla 105 partits. Va formar part d'una davantera llegendària al costat de Fayos, Martínez Catalá, Botella i Escrivá.

El seu fitxatge en l'estiu de 1972 va causar sensació a València. El defensor va canviar Mestalla pel Nou Estadi per a continuar recorrent el carril esquerre de la defensa. Una de les seues especialitats era sotmetre a l'extrem que coincidia pel seu espai. Tenia qualitat i velocitat per a llançar-se a l'atac. Va gaudir de la volta del Llevant a Segona en l'exercici 1972-1973.

El Tigre Barrios va recalar en el Llevant en l'estiu de 1978 després d'una àmplia experiència en Primera Divisió. Havia militat en les files del Barcelona. El seu sobrenom condensa la seua percepció del futbol. Era un davanter centre de manual. Aguerrit, visceral i fogós. Va participar en l'ascens a Segona A del curs 1978-1979. Va estar dues temporades en el feu d' Orriols.

Podia jugar pel costat esquerre de la medul·lar o canviar de vorera per a resguardar el flanc dret. Aqueixa polivalència com a mitjà li va permetre gaudir de la condició de titular amb l'escut del Llevant. Era un mur en el mitjà del camp. Va ser un jugador decisiu en l'ascens a Segona de l'exercici 1953-1954. Va vestir quatre campanyes com a levantinista.

Va arribar procedent del Múrcia amb la temporada 1989-1990 ja arrancada i es va posar a marcar gols res més cenyir-se l'elàstica blaugrana. 12 dianes en 21 partits per a delimitar la permanència en Segona en el curs 1989-1990. Era un atacant mortífer a l'interior de l'àrea. Va estar en Orriols fins a l'exercici 1991-1992.

El defensor va anotar davant l'Oviedo, en el Ciutat de València, el gol que va validar el cinqué ascens de la història blaugrana a Primera Divisió en el curs 2016-2017. Restaven sis setmanes per al final del curs. Aqueixa llegendària diana li garanteix un buit entre els mites vivents del llevantinisme.

El Comandant és el màxim anotador de la història granota en el cosmos de Primera Divisió amb 36 gols. El Llevant li va brindar l'oportunitat d'accedir al futbol professional a través de la seua filial i ha respost amb lleialtat i compromís. És un dels cinc futbolistes que superen els cent partits en l'elit.

Es va comprometre amb el Llevant en el curs 2013-2014. Barral va calar en l'imaginari de l'afició blaugrana pel seu lliurament i sacrifici. Va arribar a ser el màxim golejador de la història del Llevant en Primera i va signar dos Hat-trick davant el Màlaga i Almeria.

Futbolista sorgit des de la pedrera blaugrana, Juan Ignacio Martínez va ser capital en la seua conversió en jugador del primer equip durant la pretemporada del curs 2012-2013. Com a llevantinista va estar present al Mundial Sub´20 en Turquia en 2013. És un dels cinc futbolistes amb més de cent partits en Primera Divisió.

Va anar escalant per les categories inferiors per a fer fortuna en el primer equip. La seua oportunitat va arribar en el convuls curs 2007-2008. Va aprofitar la conjuntura per a instal·lar-se en la medul·lar fins a l'exercici 2012-2103. Contrafort en l'ascens del centenari, pilar en la conquesta d'Europa i futbolista de club.

En una temporada grisa i repleta de complicacions de tota índole, va aconseguir anotar el primer hat-trick de la història granota en l'ecosistema de la Primera Divisió. Va ser en un duel davant l'Almeria en el Ciutat de València (3-0). El seu va passar pel Llevant va coincidir amb el desenvolupament de la temporada 2007-2008.

Va ser determinant en el retorn a Primera Divisió de la campanya 2005-2006. A Lleida va deixar el seu rastre amb el gol que va certificar l'ascens del grup de Mané. Va estar tres temporades en el Llevant i va arribar a convertir-se en el futbolista amb més gols en l'elit superant els dígits aconseguits per Pepín en els seixanta.

Una muralla impenetrable i rocosa per a la defensa blaugrana. Va arribar en l'estiu de 2003 per a ascendir a Primera. La dupla que va realitzar al costat de Jesule forma part de la història granota. Va estar quatre temporades al capdavant de la defensa levantinista. Va repetir en l'ascens a Primera Divisió de l'exercici 2005-2006.

La negació del gol. Va alçar un mur infranquejable durant el curs 2003-2004 tancat amb el retorn a Primera. Va repetir al capdavant de la porteria en l'exercici 2004-2005. Va tornar al Llevant en l'exercici 2008-2009 per a tancar la seua carrera i tornar a celebrar l'ascens a Primera en la campanya del centenari.

Una daga esmolada pel costat esquerre de l'atac blaugrana sempre prest a projectar-se en tasques ofensives. Era vertical i veloç amb la pilota pegada als seus peus. Va arribar en l'exercici 2002-2003. Va ser un dels herois de l'ascens a Primera del curs 2003-2004. Va marxar al final de la campanya 2004-2005.

Va simbolitzar l'ascens a Primera de l'exercici 2003-2004. Va ser un jugador diferencial en l'esforç i en la creativitat. Va ser el braç armat sobre el camp de Preciado. Intens i imaginatiu, en el Llevant va condensar l'essència d'un futbol que li va fer capital. Una referència. Al final del curs 2004-2005 va marxar al Betis. 

Va ser un dels fitxatges mediàtics de la història blaugrana. El compromís adquirit el va transportar al barri d' Orriols durant la temporada 2002-2003. Aquell equip va liderar la categoria de Plata durant algunes jornades. Va deixar gols pare el record com el que va conquistar davant l'Eibar en el Ciutat.   

Va impregnar al Llevant del seu gen competitiu i del seu caràcter guanyador durant el curs 2002-2003. Aquell bloc va fregar l'ascens a Primera en un exercici que va suposar un manifest canvi de direcció en l'àmbit esportiu. Va ser el màxim anotador de l'esquadra blaugrana amb la suma de catorze gols.  

Serà recordat per la seua condició de capità de l'equip que va aconseguir l'anhelat ascens a Primera Divisió en el curs 2003-2004. El seu compromís remunta a l'exercici 2000-2001 i es va estendre fins a la campanya 2007-2008. Era un defensor racial. Va defensar en més de 200 partits l'elàstica granota en partit oficial.  

No hi havia missions impossibles per a l'atacant aragonés quan trepitjava l'interior de l'àrea. El gol era un bé que sempre va assumir. En el Llevant no va ser una excepció. Va ser Pichichi de la categoria de Plata en el curs 1999-2000 amb 20 dianes. 52 gols en dos cursos i mig. 

Un dels herois de l'ascens a Segona Divisió A del curs 1998-1999 amb Balaguer en la banqueta. Dotat d'una tècnica depurada, era difícil de rebatre el seu poder en un contra un. Lligada a la banda, podia ocupar també la mitjapunta. Ho va jugar tot entre els cursos 1998-1999 i 1999-2000. 

Va ser el futbolista més talentós de l'exercici 1997-1998. Va recalar en Orriols procedent del Sevilla després d'un canvi de residència. El Llevant va descendir aqueix curs, però Lauren es va projectar al Mundial de 1998 amb Camerun. En la línia de mitjans va deixar pòsit, rigor i gols mítics com el reeixit davant el Leganés en Butarque.

Tenia una tècnica exquisida. Podia ser pausat o vertiginós en funció de les exigències del guió. El futbol del Llevant del curs 1996-1997 va gravitar entorn d'ell. Va estar una única temporada però la seua petjada serà imperible. Amb dots d'organitzador, el futbol fluïa per les seues botes.

La seua aventura en l'atac granota va començar en el curs 1996-1997 cedit amb Mané en la banqueta. Va anotar 9 gols en el retorn a Segona A en un curs més que digne. Més tard va repetir per a escriure una segona etapa. Era un atacant abnegat en l'esforç i perseverant. Segueix vinculat al club. 

Va ser la guinda per a un projecte que perseguia retrobar-se amb la Segona Divisió A. Tenia una experiència contrastada en el futbol professional. La seua estada va ser curta, però la seua jerarquia i la seua saber estar sobre el verd va ser determinant en la fase de Promoció d'ascens de l'exercici 1995-1996.

Migcampista de garra i de molt de sacrifici, sempre es va caracteritzar per mantindre una fecunda relació amb la porteria contrària. Poderós quan arribada des de darrere. Va aconseguir l'ascens a la categoria de Plata el curs 1996-1997. Va ostentar la capitania del club. Va marxar del Llevant a la conclusió de l'exercici 1997-1998.

Un tot terreny per a la medul·lar granota. El seu desplegament físic sobre el camp no tenien parangó. Titular indiscutible per a Díaz, Gozalvo i Juande en les temporades 1993-1994 i 1994-1995. Va formar part del llegendari equip que va aconseguir enfilar tretze victòries consecutives durant l'exercici 1994-1995.

Era descarat i irreverent. A l'interior de l'àrea era difícil de detectar. Tenia impregnada l'essència del futbol en les seues botes. Era letal en les accions a pilota parada. Un dels millors atacants de la història. Va deixar un rastre de gols amb el seu nom i cognom en els cursos 1992-1993 i 1993-1994. Va marcar 47 dianes en aqueixa seqüència.

Futbolista talentós, tenia una esquerrana prodigiosa i un toc delicat. Volava pel carril esquerre del verd. Capitalitzava totes les accions a pilota parada. Va estar cinc temporades en el Llevant després d'arribar en el curs 1984-1985. Va conquistar dos ascensos a Segona B i Segona

Va ser un porter d'instint. Es va comprometre amb el Llevant en l'estiu de 1986 amb l'equip en Tercera. Va ser granota durant cinc campanyes. Va gaudir de dos ascensos quasi consecutius des de la Tercera fins a la categoria de Plata. Va ser inqüestionable en el va tornar a Segona de l'exercici 1988-1989.

Tenia instint i intuïció a l'interior de l'àrea del seu adversari. Va recalar en el Llevant en l'exercici 1983-1984 per a liderar l'atac. Aqueixa campanya va capitalitzar els registres anotadors. Va festejar 21 gols que van catapultar al Llevant cap a la Segona B en el curs que es va celebrar el 75 aniversari.

Va despuntar en el Llevant com a interior, encara que el futbol li va anar guiant fins a la seua conversió definitiva en lateral esquerre. Jugador de múscul i aguerrit, era una garantia de treball i de constància. Va arribar en la temporada 1984-1985 i va estar tres cursos. Després d'una marxa fallida al Sabadell va recalar al València.      

Tenia una constitució i una planta física impressionant. Infranquejable en les pilotes aèries, tenia reflexos de felí. Titular indiscutible de l'exercici resolt amb l'ascens a Segona B en el 75 aniversari, va pertànyer a l'equip d' Orriols entre els cursos 1982-1983 i 1985-1986

Un dels grans capitans de la història. El seu relat condensa els anys huitanta. Amb una poderosa camallada, va mantindre una estreta entesa amb el gol, malgrat partir des de la medul·lar. Indetectable quan arribava des de darrere. Va cantar a Nules un dels gols decisius per al retorn a Segona A en el curs 1988-1989.

Va ser un cas de precocitat amb la samarreta blaugrana. Va debutar en en el Llevant en Segona A amb 16 anys amb Pachín com a tècnic. Tenia personalitat i astúcia a l'interior de l'àrea. Va ser Un dels herois del retorn a Segona B en el curs 1983-1984. En la campanya següent va marxar a l'Elx per a emprendre una notable carrera.

Va ser un migcampista d'evanescent toc i d'extraordinària visió de joc. Acariciava el cuir amb manyaga i amb determinació. Les lesions van impedir que tinguera més continuïtat sobre el camp. Va estar tres cursos en les files del Llevant després de recalar des de l' Atletico de Madrid com a reforç en l'exercici 1979-1980.

L'atacant gallec va arribar al Llevant en el curs 1980-1981 després d'una prolongada estada en el Deportivo. Aqueixa temporada va anotar tres gols. Va passar a la història blaugrana per la diana que va conquistar en el xoc que va suposar el debut de Cruyff  com a granota davant el Palència (1-0) en el Ciutat al març de 1981.

El seu aterratge va estremir al futbol mundial pel seu llinatge. Va ser en el transcurs de l'exercici 1980-1981 amb l'equip instal·lat en Segona Divisió i en un context de caos econòmic. Va signar al febrer de 1981 i va debutar l'1 de març en Orriols davant el Palència (1-0). Cruyff va sumar deu partits que va endolçar amb dos gols.

Format en la pedrera de l'Athletic Club, el Llevant el va situar en el mapa del futbol nacional. Des del costat esquerre de l'atac es projectava cap al gol. De fàcil regateig i veloç, va ser el màxim anotador del Grup II  de Segona B de l'exercici 1978-1979 rematat amb el retorn a Segona A.

Va ser el porter menys golejat en el curs 1978-1979 resolt amb l'ascens a Segona. Sobri i segur, va resguardar el marc blaugrana en més de cent ocasions. Amb ascendent en el vestuari, va permutar el Sestao pel Llevant en el curs 1976-1977. Va posar fi a la seua carrera en l'exercici 1982-1983.

Enèrgic defensor que alçava una muralla infranquejable en la rereguarda. En el Llevant va sobreeixir principalment com a marcador. Es va comprometre amb el club en el curs 1976-1977. Va gaudir de l'ascens a Segona A de l'exercici 78-79. Va estar set temporades vinculat al club d' Orriols.

Era un lateral esquerre poderós. Va militar en Primera en les files del Granada de mitjan setanta. Allí va acumular una àmplia experiència que va posar al servei del Llevant després del seu compromís amb el club d' Orriols. Va recalar en l'estiu de 1976. Van ser sis campanyes com a granota. Va gaudir de l'ascens a Segona A de l'exercici 78-79.

Va aterrar en el Ciutat de València en l'estiu de 1978 per a liderar l'equip que va tornar a la categoria de Plata amb Naya com a tècnic. Va ser l'inici d'una prolongada relació amb l'entitat blaugrana. Una assegurança en la medul·lar, sempre va ser un jugador insubstituïble per als entrenadors amb els quals va coincidir.

No hi havia treva per als seus rivals quan entrava en contacte amb la pilota. Era un atacant dotat d'una força extraordinària i d'una camallada descomunal. Passional sobre el camp, es va consolidar en el Llevant de Pachín del curs 1979-1980 després de projectar-se des del filial. Va ser traspassat al Sporting de Gijón en l'estiu de 1981.

Va arribar al Llevant amb el curs 1976-1977 en marxa cedit pel Reial Madrid., Pese al descens a Segona B va apostar en granota per a incrustar-se en l'eix de l'atac. Va créixer com a futbolista en el Ciutat. Determinant en l'ascens a Segona de l'exercici 78-79. Era un atacant combatiu; un guerrer de l'àrea. 

El seu fitxatge en l'estiu de 1973 va causar sorpresa per l'impacte que va produir. Internacional amb Xile, era un jugador cotitzat malgrat la seua joventut. El ‘Gerent’  marcava diferències en atac. De fortes conviccions ideològiques, va disputar el Mundial del 74 com a jugador blaugrana. Va estar els curse 73-74 i 74-75.   

Balciscueta va reforçar l'atac blaugrana del curs 73-74 en el seu va tornar a Segona. Va romandre en Orriols fins a l'exercici 1976-1977. Davanter basc de potència en el joc aeri, va aconseguir el gol que va convertir al Llevant en equip de la categoria de Plata al juny de 1976 a Xàtiva en un xoc davant l' Olimpic.

Va ser un central expeditiu i enèrgic. Un dels fitxatges de renom de l'etapa de Grau Torralba com a president. Va vindre del Reial Madrid. Es va retirar en el Llevant després de conquistar l'ascens a Segona Divisió a la finalització del curs 1975-1976.

Va canviar la Primera Divisió i l'Espanyol pel Llevant del curs 1972-1973 que va tornar a Segona. La seua polivalència li va permetre ocupar diferents posicions de l'atac. Juncosa va confiar en les seues prestacions. Va estar dues temporades en l'entitat blaugrana.   

Pulcre i elegant interior dret. Mantenia un estreta relació amb la pilota. Format en la pedrera granota, va estrenar el Ciutat i va marcar el primer gol d' Orriols, encara que l'àrbitre va invalidar l'acció. Després de passar per Sabadell, Betis i Mallorca va tornar al Llevant en el curs 1975-1976.  

És un dels grans porters de la història blaugrana. Futbolista de provada fidelitat al club, es va distingir en el verd per la rapidesa de moviments i col·locació. Va ser testimoni de la marxa de Vallejo al Ciutat previ pas per l'Estadi de Mestalla en la campanya 1968-1969.

La velocitat i el vertigen per a projectar-se per la banda esquerra i l'habilitat conferien personalitat a Blayet com a futbolista. La seua aparició amb la samarreta blaugrana va ser portentosa. Va ser una vertadera eclosió. Va canviar l'escut del Llevant pel de el València en el transcurs de la funesta temporada 1967-1968.

Va ser el primer exponent de la pedrera granota a debutar en Primera Divisió. Va ser en el curs 1964-1965. Aqueix exercici va deixar el seu rastre en San Mamés després de marcar davant el mític Iribar Va marxar al Màlaga per a tornar en el nadal de 1973 al Llevant per a acabar la seua carrera professional.

Catalá va ser un porter de rècord quan se l'associa a l'imaginari granota. Va defensar l'arc del Llevant en el curs 1966-1967. Va alçar un mur compacte entorn de la seua porteria en els partits disputats en Vallejo durant la primera volta. Ningú va ser capaç de perforar les seues malles en aqueixa seqüència.

Va ser un reforç de luxe per a fortificar la línia de mitjans del grup de Quique en l'estrena en Primera . Coneixia la disciplina després del seu pas pel Reial Madrid i Màlaga. La seua concepció espacial i el clarivident maneig de la pilota li feien un futbolista diferent. Va formar part del Llevant dels cursos 1963-1964 i 1964-1965.

Un cuirassat per a la defensa blaugrana. Va aterrar en Vallejo procedent del Ceuta. Va fer una ratlla per a resguardar l'àrea defensada per Rodri en l'exercici que va concloure amb la conquesta de l'ascens a Primera Divisió. Va ser un jugador compromés amb l'escut granota. Va estar en Vallejo entre els cursos 1962-1963 i 1964-1965.

Durant molt de temps va ser la imatge del gol del Llevant associat al marc de la Primera Divisió. Les deu dianes aconseguides en propietat durant el curs 1963-1964 van ser determinants en la consecució d'una històrica permanència en Primera.  

Va superar infinitat de traves burocràtiques en la seua conversió en futbolista granota. Va debutar al gener de 1963 a Cartagena amb gol. No va ser un miratge. L'àrea rival va ser el territori en el qual va materialitzar el seu cabal futbolístic. Va marcar 48 gols en les cinc temporades que va estar vinculat al club de Vallejo.

Forma part de l'imaginari del llevantinisme. La imaginació i la distinció elevada a l'enèsima potència. Vital en l'ascens a Primera del 63. Continua sent l'únic futbolista del Llevant reclamat a files per la Selecció Absoluta d'Espanya. El seu compromís es va estendre entre les campanyes 1962-1963 i 1965-1966.

Rodri va associat a l'imaginari de l'equip que va conquistar l'ascens a Primera Divisió del curs 1962-1963. Aqueixa campanya l'arquer va jugar la totalitat del relat de la competició en Lliga i Copa. Va estar quatre temporades lligat al Llevant entre 1962-1963 i 1965-1966.

Icona del llevantinisme. Va ser un defensor avançat al seu temps. No sols defensava, també es prodigava en atac. Perpetu en l'equip que va obtindre l'ascens del 63. Va ser internacional B amb el Llevant. Va marxar al Reial Madrid en concloure l'exercici 64-65 i va tornar al Llevant en l'inici dels setanta per a tancar la seua carrera. Paradigma absolut de lleialtat.

No va errar des dels onze metres en el duel decisiu davant el Dépor per l'ascens a Primera. Extrem esquerre, va sobreeixir com a assistent i per la seua notable capacitat per a armar centres a l'àrea des del costat esquerrà de l'atac. Va arribar en  el curs 1960-1961 i va marxar al Barcelona en acabar l'exercici 1964-1965.

Extrem de la vella guàrdia pegat a la calç de la banda. Va marcar el gol de la victòria davant el Deportivo en el partit de tornada per l'ascens a Primera al juny de 1963. Vinculat a l'imaginari granota, el seu traspàs a l'Espanyol va deixar en les arques del Llevant dos milions de les velles pessetes. Va ser granota entre 1960 i 1964.

Va ostentar el rol de capità de la plantilla que va aconseguir l'ascens a Primera Divisió en el curs 1962-1963. Aqueixa condició li uneix a perpetuïtat a la història levantinista. Va aterrar en Vallejo en la segona meitat dels cinquanta procedent del Portuaris per a quedar-se en el primer equip. Va ser un migcampista de brega i lluita. El seu cicle comprén entre les campanyes 1957-1958 i 1963-1964.

Va anar ascendint esglaons per les categories inferiors de la pedrera granota fins a arribar al primer equip. Va ser un cas de precocitat. Es va assentar com a titular en el curs 1968-1969. Va formar part del col·lectiu que va inaugurar l'Antonio Román. Era un extrem veloç. Les seues cavalcades per la banda encara es recorden. Va completar la seua carrera al València i Racing Club.

Un campió d'Europa amb el Madrid per a capitanejar la davantera del curs 1959-1960. El seu fitxatge va causar un gran enrenou mediàtic i va suposar un esforç econòmic per part del Llevant. Va anotar 10 gols aqueixa temporada. El Llevant buscava el firmament de la Primera Divisió encara que no va aconseguir aquesta meta.

Va arribar al Llevant en el curs 1956-1975 en la reestrena en la categoria de Plata. Aqueix exercici no es va prodigar en excés, però va ser un exemple de regularitat durant les tres temporades següents. Va jugar més de 100 partits amb l'elàstica blaugrana en Segona. Decidit i enèrgic.

Va ser la primera operació de màrqueting de la història blaugrana. L'holandés va defensar l'escut granota en la campanya 1958-1959. Antonio Román va ser l'artífex d'un fitxatge sonat. Amb Wilkes el Llevant va fregar l'ascens a Primera.

Va disputar més de cent partits amb l'elàstica granota entre les temporades 1956-1957 i 1961-1962 en el marc de la categoria de Plata. Aqueixa regularitat li va permetre aconseguir la capitania. El seu desplegament físic li permetia abastar tot el terreny de joc. Ímpetu i cremor en la línia de mitjans.   

En la fase d'ascens del curs 1956-1957 defensa la meta blaugrana. No havia complit els 18 anys. Era un arquer amb dots de comandament per a organitzar a l'equip des de darrere. Era decidit i seré. Va estar vinculat a l'equip de Vallejo fins al final de la temporada 1959-1960.  

Un clàssic en les alineacions del Llevant en la franja intermèdia dels 50. Va recalar en Vallejo en el curs 1952-1953 i es va acomiadar en l'exercici 1956-1957. Davanter de raça, va ser determinant en l'ascens a Segona del curs 1955-1956. Va formar part del grup que va ascendir en la campanya 1953-1954.

Va ser l'epítom del gol durant la temporada 1953-1954. El Llevant es va passejar per la Tercera Divisió per a tornar a la categoria de Plata després d'esquinçar les xarxes contràries en 101 ocasions. Morera, malgrat comptar amb 34 anys, va continuar fent el que millor sabia; marcar. 

Dotat d'una polivalència exquisida, es movia amb soltesa per la rodalia de l'àrea rival. Va ser determinant en l'ascens a Segona en el curs 1954-1955. La pàtina de lluentor que va adquirir en el Llevant li va portar al Barcelona en el curs 1955-1956. Va tindre una prolongada carrera en l'elit.

Paredes va ser un continuat volcà en erupció en l'àrea rival des de la seua arribada al Llevant en el curs 1956-1957. Va ser l'amo del gol en la segona meitat dels cinquanta. Els 25 gols de l'exercici 1959-1960 el van consagrar com a Pichichi del grup Sud de Segona Divisió i li van permetre defensar l'escut de la Selecció Espanyola B.

Va recalar en la temporada 1951-1952. La pugna que va mantindre amb Tur en les primeres campanyes va ser titànica. Més tard es va allotjar en la meta granota. Va ser capital en l'ascens del curs 1953-1954. L'aparició de Ripoll li va allunyar de la titularitat. Va estar en l'ascens del curs 1955-1956.

No era un esteta de la pilota, però tenia el gol imantant a les seues botes. Va ser un depredador de l'àrea. Va ser un dels amos del gol durant la segona meitat dels quaranta. Combatiu, portava als defensors al límit de l'extenuació. Del Llevant va marxar al València per 55 mil duros. 

El seu va ser un permanent exercici de superació per la banda dreta del mític Vallejo. Extrem destre, una dels seus principals característiques és que podia canviar de vorera per a manejar-se a cama contrària. Va tindre una excel·lent relació amb el gol.  

Va ser un defensa rotund i enèrgic. Es pegava com una paparra al seu rival per a emmanillar-li. Va començar com a interior, però va anar retardant posicions fins a situar-se en la saga. La seua polivalència li permetia cobrir el centre de la defensa o el lateral. Va formar part del Llevant de finals dels quaranta i va tornar a mitjan cinquanta.

Va ser un dels herois de la Copa de la República. Encara que militava en aquells dies en el Gimnàstic, va anotar el gol definitiu en la Final davant el València. La seua relació no va acabar ací. Testimoni de la fusió del Llevant i Gimnàstic després de la Guerra Civil, va tornar al Llevant U.D. per a tancar la seua carrera.

Evoca els primers temps de l'U.D.L.G. No era especialment alt, però va destacar en el joc aeri. L'aspecte ressalta l'excel·lent col·locació i el cartesià sentit que impregnava al seu joc des del mitjà del camp. Va ser un futbolista molt benvolgut pels seus tècnics. 

Un dels grans referents de l'atac blaugrana dels anys quaranta. Va despuntar en el Llevant F.C. durant la Guerra Civil i va tornar ja al Llevant U.D. després d'un periple en l'Espanyol i Zaragoza en el curs 1944-1945. Va participar en l'ascens a Segona del curs 1945-1946 i va estar fins a l'exercici 1948-1949.

Havia adquirit prestigi com a davanter al València abans de la Guerra Civil. Malgrat que superava la trentena va rendir amb l'elàstica granota. Ràpid a desenfundar, mantenia una estreta aliança amb el gol com va demostrar en les temporades que va estar en Vallejo adscrit al primer Llevant U.D. en els cursos 1941-1942 i 1942-1943.

Porter que remunta als temps de l'epifania de l'U.D.LG i el naixement del Llevant U.D. Qualsevol equip d'aquella època començava per ell. De les seues característiques s'accentuava la seua col·locació, la sobrietat de les seues actuacions i l'agilitat dels seus reflexos. Va estar entre els cursos 1940-1941 i 1943-1944

Va ser un dels fitxatges mediàtics del curs 2012-2013. Va debutar en Orriols davant la Reial Societat estrenant el seu expedient anotador.  La seua estada va ser curta. No va arribar a concloure l'exercici, però va signar dianes memorables amb la casaca blaugrana. La seua sola presència infonia terror als seus adversaris. Va marxar al Seattle americà al març de 2013.  

Component d'una davantera llegendària que va projectar al Llevant F.C. fins a cotes inimaginables. Era un futbolistes de fàcil regateig i rigor en la passada. Veia porteria amb freqüència. Pensava i executava a la velocitat de la llum. Durant la Guerra Civil va abandonar les botes per a convertir-se en pilot de l'aviació republicana. 

Tenia una qualitat tècnica inqüestionable. Es movia amb soltesa per l'eix de l'avantguarda. Tots els estius eren temps d'especulació relacionant el seu futur amb clubs de major importància.. Va deixar el seu deixant en l'eliminació del València en la Copa d'Espanya del curs 1934-1935 i en el partit definitiu davant el Barcelona en la mateixa competició.  

Situat en la banda esquerra de l'atac va ser un dels jugadors més cotitzats del club marí. Les seues internades pel carril esquerrà de l'avantguarda eren una constant. Va conquistar el firmament llevantí la vesprada que va apunyalar al Barcelona, en dues ocasions, en el partit de desempat de l'eliminatòria de quarts de final de la Copa d'Espanya.

Les cròniques ressalten les seues innegables condicions per a dirigir el joc des del mitjà del camp. Bandejat a l'esquerra de la medul·lar, sorprenia els seus rivals pel seu excel·lent la seua visió de joc. La seua imponent capacitat física i la seua condició de gregari, li convertia en un futbolista molt benvolgut per la graderia del Camp de la Creu.

David Navarro va recalar en el Llevant amb el curs 2011-2012 en marxa. No va ser una temporada més amb l'arribada a Europa. El central va recalar en Orriols per a tirar arrels fins al final de l'exercici 2015-2016. En aqueixa seqüència va aconseguir la capitania del Llevant. El seu expedient supera els cent partits en Primera Divisió.

La meta del Llevant F.C. de la segona meitat dels trenta estava perfectament defensada. Vidal havia militat en les files del Reial Madrid, encara que va estar a l'ombra de Zamora. Els mitjans de l'època ressalten l'elegància dels seus moviments en la porteria. Era ràpid en les seues decisions i assegurança. Va ser partícip de la projecció esportiva del Llevant en els anys immediats a l'inici de la Guerra Civil.

Un ciclop amb hores de vol en Primera Divisió. Va ser un dels protagonistes del gran Llevant F.C. de la segona meitat dels trenta. Era un pulmó d'esforç infinit sobre el verd. Des del centre de la línia de mitjans va marcar el rumb d'un equip talentós. Va formar en el grup que va aconseguir les semifinals de Copa en el curs 1934-1935 després de baixar al València i Barcelona. Va conquistar la Copa de l'Espanya Lliure. 

Va anotar quinze dianes en l'àmbit de la Lliga en el curs 2011-2012. L'atacant ivorià posseeix el millor registre anotador en el transcurs d'una campanya en l'elit. Va arribar per a redimir-se com a futbolista després d'una seqüència de lesions. Malgrat lluir en número dos en la seua samarreta va ser un dels davanters més qualificats i recordats de la història granota. 

Va ser l'iniciador d'un cognom amb llinatge en la història. Bàsic per a entendre l'evolució del Llevant F.C. en els anys trenta. Defensa expeditiu, va ser present en la conquesta de la Copa de la República de 1937. Va defensar l'escut de l'U.D.L.G per a tornar al Llevant U.D. en el curs 1944-1945.

Després de diverses experiències frustrades, en el Llevant va trobar la pau espiritual per a recuperar el seu futbol poderós. Entrava en ebullició a l'interior de l'àrea rival. Els tretze gols que va conquistar en l'exercici 2010-2011 van aplanar el camí cap a la permanència en Primera. La seua marxa va nodrir les arques del club.  

Veloç i esmunyedís pels voltants de l'àrea contrària. Va estar en dues etapes diferents en el club d' Orriols entre els cursos 2010-2011 i 2012-2013. Clau en el grup que va conquistar l'Europa League, davant l'Atlètic de Madrid, en el curs 2011-2012, en el Ciutat va anotar potser el gol més ràpid del Llevant en Primera.

Pedro López va recalar en el Llevant en el curs 2011-2012 per a viure infinitat d'emocions. Testimoni d'excepció del pas per Europa o de l'històric lideratge en Primera, en la seua etapa com granota va ostentar la capitania. És un dels cinc jugadors amb més de cent partits en l'univers de Primera Divisió. 

La vida sense Keylor en el curs 2013-2014 no hauria sigut igual. Era la seua tercera temporada com granota. Reflexos felins i elasticitat de gat per a projectar-se fins al Mundial de 2014 amb Costa Rica. Una de les operacions mercantils més importants del club després de signar pel Reial Madrid per 10 milions d'euros

Va ser el líder espiritual d'un grup que no tenia límits. L'ascens de l'any del centenari, el lideratge en Primera o el pas per la Vella Europa són fites associades a la seua figura. Abans va assaltar els murs del futbol professional de la mà de Juande o Carlos Simón en el Llevant de mitjan noranta. En aqueixa etapa va cobrir la línia de mitjans. 

Va realitzar un viatge d'anada i volta entre els anys noranta i la segona dècada del tercer mil·lenni. Històric. Va despuntar en el Llevant de Mané per a tornar en el curs del centenari. És el futbolista granota amb més aparicions en Primera. Va anotar el primer gol de la fase de Grup de la Lliga Europea davant el Helsingborg

Icona de la història del llevantinisme. Va defensar l'escut del Llevant F.C., U.D.L.G. i Llevant U.D. durant dues dècades entre els anys trenta i cinquanta, de manera ininterrompuda, conquistant títols. Un dels jugadors amb més partits. Model de lleialtat i fidelitat a un club.  

Amagava un obús entre les seues botes. La seua precisió era irrebatible. Era una dels seus senyals d'identitat. Va arribar en l'estiu de 2008 i va romandre fins a la fi del curs 2011-212. Va gaudir de l'ascens del centenari. Un gol seu a la Reial Societat (3-2) va permetre al Llevant mantindre un lideratge històric en l'elit.

El Mag va ser un dels primers ídols del futbol espanyol. La seua il·limitada col·lecció de recursos va ser bàsica per a la conquesta del Campionat Regional al gener de 1928. Va tornar al Llevant F.C. en plena guerra civil i al Levante U.D. en el transcurs de l'exercici 1941-1942.

Juanlu va tindre un imant en les seues botes per a deixar la seua rúbrica en forma de gols en partits crucials en la història granota. El gol davant el Castelló de l'ascens, el lideratge a Vila-real o la diana de Motherwell van lligades a la seua imatge. Va arribar al Llevant en el curs 2009-2010 per a recuperar la seua millor versió com a futbolista.

No hi havia debat a mitjan anys vint. Molina era un dels millors en la línia de mitjans. Va alimentar la seua fe en el futbol en el Gimnàstic F.C. abans de recalar al València en una decisió molt criticada per la massa social gimnastiquista. La seua marxa va testimoniar els canvis amb l'arribada del professionalisme.  

Va formar part d'una saga reconeguda vinculada als Poblats Marítims. Integrant dels llegendaris Invencibles, es recorda la seua fredor en la presa de decisions. Va ser un jugador rellevant en la dècada dels anys trenta. Va conquistar la Copa de la República i el Campionat Súper-Regional del curs 1934-1935.

Un dels primers estendards de la història del Llevant F.C. Exemple de fidelitat infinita a una entitat. Condensa la història de l'entitat marina durant la dècada dels vint i trenta. Va ser un dels millors jugadors valencians del seu temps. Va participar en els títols conquistat pel club marí durant els anys vint i trenta.

Va estrenar el marcador de Vallejo al novembre de 1925 amb la samarreta del Gimnàstic. Va ser en un partit del Campionat Regional davant el Saguntí. Silvino tenia la porteria fixada en la seua ment. La seua producció anotadora va ser rellevant. Després de passar pel degà va prendre la controvertida decisió de recalar al València. Més tard es va comprometre amb el Llevant F.C..    

Jugador adscrit a l'univers del Gimnàstic de la primera meitat dels anys vint, va simbolitzar la concepció amateur d'una disciplina que anava mutant amb rapidesa fins a aconseguir el professionalisme. Mai va abandonar aqueixa filosofia. En la seua estada en el Gimnàstic va ser suspés per la Federació per la seua condició d'estranger.

El joc en la línia de mitjans no tenia misteris per a aquest futbolistes del Llevant F.C. La llegenda adverteix que va jugar un partit amb el València lluint l'escut del Llevant. Va ser un dels equipiers més distingits del seu temps.

Està associat al naixement del Gimnàstic en 1909 vinculat a l'univers jesuític del Patronat de la Joventut Obrera. Va ser un dels jugadors fundacionals de l'entitat gimnastiquista. En els anys vint des del seu púlpit en Diari de València, signant com Seg, va cisellar la identitat de la societat.  

Ballester remunta als orígens del Llevant F.C. quan els futbolistes eren equipiers, guerrejaven a l'interior del camp, integraven els llocs en les Juntes Directives i fins i tot arbitraven els primers duels. Fill del pedagog Ballester Fandos, la seua figura està estretament lligada al naixement del Llevant al setembre de 1909.