Home / Estadis / Gimnàstic F.C.


Una imatge del Camp Del Patronat de la Joventut Obrera.

Per l’adscripció del Gimnàstic al Patronat de la Joventut Obrera, els moviments inicials de l’equip que va presidir Amador Sanchís en els primers anys de la segona dècada del segle XX convergeixen sobre el camp de futbol construït al Parc de la Petxina, propietat d’aquesta institució benèfica, en l’enclavament en el qual actualment s’alça l’Estació d’Autobusos i el Centre Comercial Nuevo Centro. Malgrat que l’itinerari del Gimnàstic en la dècada dels anys vint li portarà des de l’Estadi del Camí de la Soledat fins a Vallejo, amb una breu estada en l’Stadium, les categories inferiors de l’esquadra blaugrana continuaran fent ús dels diferents camps construïts al Parc de la Petxina.

El Gimnàstic va exercir com a local en el Camp De la Soledat.

El Camp de la Soledat va ser coetani a la construcció d’Algirós i el seu alçament va ser producte de la complicitat i el terrible sacrifici de Juan Milasa. El feu, batejat amb el bucòlic nom del Camí de la Soledat, va competir amb Algirós en la primitiva pugna per la supremacia del futbol a València. Els crítics coincideixen a constatar que eren les principals instal·lacions per a la pràctica del futbol a la ciutat en el context del canvi entre el segon i tercer decenni del segle XX. El Camp de la Soledat estava voltat, un aspecte que conferia modernitat..

Una imatge aèria del Stadium en el llit del Riu Túria.

No tardarien les hosts del Gimnàstic a afrontar un nou èxode per a assentar-se en el llit del Riu Túria a l’altura del Palau Sant Pius V. Aquesta construcció no va deixar indiferent a la classe política de la València dels anys vint i el debat que va generar va ser majúscul. L’obra responia a la personalitat de l’arquitecte Javier Goerlich. Era més que una simple instal·lació per al desenvolupament del futbol ja que tracta d’oferir una resposta per a amalgamar la pràctica d’altres disciplines, potser en un intent per possibilitar una explotació capitalista de la instal·lació per part de la Societat Anònima Stadium Valencià. L’obertura del Stadium va reunir sobre la superfície del terreny de joc al Gimnàstic i al Nürnberger Fusball Verein.

Vallejo fue inaugurado en noviembre de 1925.

Les habituals inundacions i els problemes d’índole fluvial van acabar amb l’efervescència del Stadium motivant un altre transvasament a escàs metres per a situar l’epicentre del gimnastiquisme en uns terrenys arrendats a la família Martínez de Vallejo. El conegut com a Estadi de Vallejo entrava en funcionament. No obstant això, la relació entre el Gimnàstic i el riu va motivar l’elecció del sobrenom que identifica als seguidors blaugranes. El raucar de les granotes va permetre una duradora associació d’idees. El 29 de novembre de 1925 es festeja la inauguració de Vallejo amb un partit que va enfrontar al Gimnàstic i al Saguntí (6-0). La família Martínez de Vallejo, connectada ideològicament amb el Patronat de la Joventut Obrera, arrenda el camp en unes condicions econòmiques molt favorables per als interessos del Gimnàstic que passa a posseir un espai geogràfic que permet connectar a la seua massa social.