Els Estadis del Llevant F.C.

La imatge del Llevant F.C, des del seu començar el dia, projectada a l’interior del terreny de joc sempre ha anat en estreta associació amb el camp de la Placheta. Des del principi dels temps van quedar vinculades aquestes dues variables. I no obstant això, entre setembre de 1909, fundació de la societat, i setembre de 1922, estrena oficial del Camp de la Creu, el Llevant va mostrar una tendència a la transhumància disputant les seues confrontacions en diferents escenaris situats en diferents punts de la geografia de la ciutat que no sempre confinaven amb el seu entorn més pròxim per la seua constitució i ancoratge a l’espai dels Poblats Marítims.

Els primers enfrontaments de les hosts que lidera José Ballester en el marc de la naixent competició sorgida després de l’estiu de 1909 van tindre com a epicentre el camp de l’Esplanada de l’Exposició Regional i el terreny de joc vinculat a la Societat Gimnàstica de València. El 15 de març de 1911 el Llevant es va mesurar en partit amistós al Lucentum d’Alacant. Es tracta d’un de les trobades millor documentades per part de la premsa local. El match estava programat per a les 15.30 i va tindre com a marc la Pista enclavada en l’Exposició Regional. Va ser un enfrontament gestat a benefici de l’Associació València de la Caritat. I per a aquest organisme filantròpic estava destinat el total de la recaptació.

En els anys intermedis de la segona dècada del segle XX el feu de la Placheta continuava exercint de nexe amb el Llevant, i fins i tot alguns autors situen a l’equip en el camp de Robillard, però la disputa del campionat regional del curs 1920-1921 situa al Llevant a la riba d’ Algirós en la defensa dels partits que havia d’oposar com a local. És possible que l’entitat arrendara el camp del València per a tals menesters. Era un fet habitual en aquells temps davant la carestia d’instal·lacions esportives. I la campanya següent, 1921-1922, va buscar acomodament en l’Estadi de la Soledat, propietat del Gimnàstic, per a afrontar cadascun de les trobades casolanes. Aquest moviment migratori va cessar després de la construcció de l’Estadi de la Creu.

El diumenge 3 de setembre de 1922 el Llevant va inaugurar de manera oficial l’Estadi de la Creu situat en el Camí Fons del Grau. La construcció de grans tribunes en la zona de general i en la preferència situaria a aquesta instal·lació en el vèrtex dels grans estadis contemporanis alçats a Espanya en data coetànies. Les cròniques van realçar una capacitat per a albergar a 8.000 mil ànimes. La litúrgia establida va determinar la disputa d’un partit entre el Llevant i el València. La batalla va estrenar la temporada esportiva de l’exercici 1922-1923 i va finalitzar amb un clar triomfe visitant després de les dianes conquistades per Rino, Montes i Cubells.

Els directius del Llevant van triar per a la construcció de l’Estadi uns terrenys situats en el Camí Vell del Grau en els voltants del carrer Conserva i la Travessia de la Creu. L’alçament d’aquesta imponent fortificació no va ser homogeni. L’expedient dirigit a l’Ajuntament de València, datat el dos d’agost de 1922, signat per Ángel Fernández, president del club, ofereix informació suplementària en relació al creixement i al canvi de fisonomia que va experimentant l’estadi des de la seua estrena.

Així la inauguració del curs 1924-1925 coincideix amb la presentació d’una sèrie de millores que embelleixen l’edificació; des de la façana, alçada per José Granell, fins a la construcció d’una extensa graderia enfront del qual ja estava edificat amb capacitat per a tres mil espectadors alçat per Leandro Prunoñosa Pastor, acreditat industrial del Grau. El Llevant F.C. va emetre uns vals de cinc pessetes per a gestionar part dels costos de la construcció d’aquesta obra. Des de setembre de 1922, l’entitat comptava amb un espai al·legòric i recognoscible per a contendre pel símbol victòria.