Així a rajaploma, sense detindre en excés la mirada, l’única referència explícita d’aquest document al·ludeix a l’Estadi de Vallejo. És inqüestionable que es tracta d’un dia de partit oficial en el feu del carrer d’Alboraia. El Llevant afrontava la confrontació en condició de local en els marges interns de la seua instal·lació esportiva. L’escut que identifica a la societat valenciana ocupa la part central d’aquesta entrada. El seu posseïdor, després de rubricar l’enyorat Portal de Vallejo, seguiria el duel des de la zona de preferència dempeus. Aqueix espai ocupava un dels fons del coliseu granota. Els estadis de futbol, des de temps immemorials, sempre s’han caracteritzat per la seua tendència a l’estratificació social en virtut de la localització dels seus seguidors.
Sabem que hi havia futbol en Vallejo, això és més que una evidència, però desconeixem la identitat del partit. La cita no està datada. En realitat, en aquells temps no era costum datar cadascun dels enfrontaments disputats en l’entrada. No existeixen al·lusions al llustre de l’adversari. No hi ha res que permeta identificar l’enfrontament per a situar-lo en el temps i en el seu context històric. Potser és una estratègia de la instituació per a abaratir costos. És molt més costós situar l’acció de cada trobada com a local que confeccionar una entrada generalitzada per al comú d’una temporada i les qüestions econòmiques sempre han sigut oneroses en el si d’una entitat esportiva amb propensió cap al dèficit.
No obstant això, el que sembla un jeroglífic irresoluble presenta una resolució clara i diàfana. El propietari d’aquest bitllet va tindre la consideració i l’encert de fixar el seu relat potser amb l’objectiu de perpetuar-lo en la seua memòria i en el record del llevantinisme. En el seu revers amb una vella màquina d’escriure va contextualitzar la naturalesa del duel. No era una confrontació menor. “Partit d’ascens a 1 Divisió” fixa a manera de titular. “Llevant – Coruña 2-1” sorgeix com antetitol. “València 2 de juny de 1963”. La informació és copiosa. Si queda algun dubte en la cara principal de l’entrada en la franja superior amb retolador apareix fixada una llegenda: “1 ASCENS A PRIMERA DIVISIÓ 2 – JUNY – 1963”.
De sobte l’ascendent d’aquesta entrada muta. Fa 60 anys el Llevant va escalar cap al cel de la Primera Divisió. Va ser en la vesprada del diumenge 2 de juny de 1963. Aquella memorable jornada persisteix amb puixança en l’imaginari dels estaments granotes. Les hosts de Quique i Balaguer van guerrejar contra el Coruña de Lelé en el xoc decisiu (2-1). El tècnic gallec va permutar la banqueta de Vallejo pel feu de Riazor amb la temporada 1962-1963 en recorregut. El malèvol destí li va guiar en direcció cap al coliseu llevantí en la primavera de 1963. Els xocs es van succeir en el marc de la Copa del Generalíssim i en la promoció d’ascens/descens a Primera. El Llevant va eixir indenme de tots els desafiaments davant el col·lectiu herculí. Les victòries es van succeir.
El que va esdevindre sobre el tapís verd de Vallejo en aquella memorable jornada és de sobres conegut. El big bang es va materialitzar en els minuts finals de l’enfrontament amb el Llevant aguaitant l’ancora a la Primera Divisió. Serafín i Vall van comandar un triomf vigorós que cauteritzava una vella i profunda ferida. Va ser la tercera promoció del combinat granota. Els aficionats van embogir i van assaltar la pastura per a solemnitzar als seus herois. Res va detindre una devastadora explosió de sentiments. Ni tan sols el malparat estat del Papa Joan XIII. Aquella jornada no hi havia dics que contingueren l’emoció. Curiosament diferents escenes d’aquell partit van servir d’il·lustració per a entrades del curs següent. L’exemple més evident és el bitllet del primer derbi en Vallejo. La instantània sembla congelar la jugada de segon gol conquistat per Vall.
