Aquest escut del Llevant, que remunta a la segona meitat de la dècada dels anys quaranta, ha perdurat a les envestides derivades de l’inexorable pas del temps potser com si tractara de buscar la immortalitat. El distintiu ja no forma part del jersei que li distingia, però encara brilla amb orgull evocant un passat que sembla molt distanciat de l’actual present. Alberto Pascual Escriche va resguardar el marc de la porteria del Llevant U.D. en infinitat d’ocasions entre 1945 i 1950. Van ser cinc temporades repletes d’emocions en el pla esportiu i personal condensades amb un anhelat ascens a Segona Divisió i la consolidació de l’equip en l’àmbit de la categoria de Plata.
L’escut del Llevant, ací mostrat, resplendia amb orgull en la samarreta del porter nascut a Gandia al novembre de 1922 que també va passar per les files de l’Hèrcules i Alcoià. Es tracta d’una donació efectuada pels seus descendents a la societat levantinista. I compta amb un valor incalculable per l’antiguitat que irradia. L’escut és un emblema distintiu que caracteritza als clubs des de la nit del futbol. En aquest cas, resplandeixen tots els símbols que singularitzen al Llevant U.D. Des de l’alternança de les barres blaugranes, la inclusió del nom del Llevant en línia ascendent, incloent-hi les garlandes fixades en color or o el sempitern ratpenat que sembla embolicar amb les seues ales a l’entitat com si intentara exercir de protector davant contingències inesperades.
Hi ha una singularitat que relaciona aquest escut amb altres mostres similars en poder de l’Àrea de Patrimoni i Documentació del mateix eix de la cronologia. El ratpenat té brodats els ulls i la boca. És una particularitat durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta. La veritat és que aquest escut recupera la memòria perduda d’una seqüència històrica marcada per una complexitat extrema. El present recupera una dècada aristada. Eren els anys de l’aïllacionisme en el pla polític. Les restriccions econòmiques eren inqüestionables. Aqueixa tendència depressiva va avivar l’estraperlo i l’especulació. La fusió entre el Llevant F.C. i el Gimnàstic, que va determinar el naixement de la Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic, encara fustigava la consciència dels aficionats de cadascuna de les esquadres.
El Llevant U.D. va inaugurar el seu expedient en la campanya 1941-1942 com a equip vinculat a la Segona Divisió. No obstant això, la seua estada va ser efímera. En el curs 1945-1945 amb Villagrá en la banqueta i amb Alberto Pascual Escriche com a membre de la plantilla va iniciar el va retornar al segon esglaó del futbol nacional. Malgrat els problemes monetaris la institució va envoltar a l’antic porter, en la seua estrena com a tècnic, d’un grup de jugadors adobats en mil batalles. La premsa contemporània va accentuar d’Alberto la seua exquisida col·locació i la seguretat que imprimia en cadascuna de les seues accions. Va estar aixoplugant el marc granota en el xoc decisiu pel retorn a la categoria de Plata davant l’Atlètic i en partits recordats com l’eliminatòria de Copa del Generalíssim davant l’Athletic Club de l’exercici 1946-1947.