La Copa Carsí, la bellesa elefantina d'un trofeu quasi centenari

És evident que si hi ha un títol llevantinista conegut pel gran públic és la Copa Espanya Lliure de 1937. I no sols és popular la història d’aquell campionat sinó que també molta gent sap com és físicament el trofeu.

Encara que en les vitrines d’un club amb més de cent onze anys d’història hi ha records de molts altres assoliments que, òbviament, no han tingut la mateixa ressonància i que, no obstant això, amaguen també relats formidables. En el qual desempolsem hui descobrirem la història de la Copa Carsí i l’extraordinària singularitat que la fa única.

La Copa Carsí data de juliol de 1924. Més de noranta-sis anys la contemplen. I parlem en present perquè tenim la sort de conservar-la entre els nostres objectes més preuats just ara que està a punt de convertir-se en centenària. A més, fa poc ‘Piró Orfebres’ li ha fet una rentada de cara que li ha deixat un aspecte fantàstic. I ho té perquè des del club d’Orriols hi ha una obstinació manifesta per posar en valor tota una sèrie d’objectes (trofeus, equipaments, banderoles, publicacions, fotografies, passes, contractes de jugadors històrics, etc.) que conformen la nostra idiosincràsia i que es volen preservar degudament a través de les restauracions que siguen necessàries. El futur gran museu del Llevant U.D., que no tardarà molt a obrir les seues portes, recollirà tot aquest material per a que el visitant puga gaudir

Però tornem a la Copa Carsí i a la gran particularitat d’aquest trofeu que el fa únic… Algú ha vist alguna vegada jugar un partit de futbol a dos elefants africans? És clar que ningú, era una divertida pregunta retòrica. Encara que, bo, mai se sap què passaria si se soltara una pilota entre les potes d’un ramat d’aquests intel·ligentíssims animals… I algú ha vist alguna vegada alguna copa que haja guanyat algun equip de futbol on les anses del trofeu siguen dos preciosos caps d’elefant (amb els seus corresponents ullals d’ivori) i les trompes de les mateixes conformen els cercles que les tanquen?

Segur que molt poca gent. D’aquí ve que aquesta peculiaritat li conferisca a aquesta Copa Carsí una originalitat indiscutible. I és evident que un objecte tan excepcional només va poder acabar en mans d’un campió que també va aconseguir l’excel·lència: L’Invencible, un equip que va ser l’orgull del llevantinisme a principis dels anys vint del segle passat. Però la història d’aqueixa fabulosa formació la deixarem per a pròximes actualitzacions d’aquesta web.

Vegem el que diu la inscripció del trofeu: “Copa Carsí – Partits 25 i 27 Juliol 1924”. Per tant… Què o qui era Carsí i quina va ser la història d’aquells dos enfrontaments?

Carsí no era un lloc ni la denominació d’un torneig, era una persona, un llevantinista de pro, d’aqueixos que ho són “d d’abans de nàixer”. Enrique Carsí va estar vinculat des de sempre al club dels Poblats Marítims. I de fet va ser membre de diverses juntes directives (en una notícia de EL PUEBLO del 5 d’agost de 1924 apareix amb el càrrec de tresorer). Però a part de la seua passió pel Llevant mai va ocultar tampoc la seua afició pel ciclisme. I de manera filantròpica va patrocinar diverses proves esportives on sempre va tractar de combinar les seues dues febleses. El Camp de La Creu va ser habilitat com a marc per a l’esport de les dues rodes. El 4 de juny de 1924 el diari EL PUEBLO el va felicitar com el donant de la copa que es va emportar el vencedor de la carrera ciclista disputada el diumenge anterior.

Davant l’èxit d’aquell esdeveniment Enrique Carsí va decidir organitzar un altre molt millor per al mes següent. I era millor perquè en aquesta ocasió el públic anava a poder gaudir alhora de futbol i de ciclisme. Les dates triades van ser el divendres 25 i el diumenge 27 de juliol. I tot sota el paraigua de la Fira de Juliol, la gran festivitat estiuenca que per aqueixes dates celebra sempre la ciutat de València.

Els dos dies les jornades anaven a arrancar amb un gran concurs ciclista, organitzat per la Velo-Club i patrocinat pel Llevant, amb premis en metàl·lic, copes i medalles. I els dos dies també, a aqueixes competicions ciclistes li anaven a seguir dos espectaculars partits de futbol entre els infantils del Llevant (campió de València) i l’Unión Sporting Club (campió de Madrid). Aqueix Llevant era, ni més ni menys, que el mític onze de l’Invencible, l’equip a qui tots volien véncer però ningú vencia. I el guanyador (en el còmput general) d’aqueix doble enfrontament s’emportaria a les seues vitrines la preciosa Copa Carsí que ja estava esperant amo.

Un amo que, fet i fet, no va deixar cap dubte de ser el merescut triomfador del torneig. L’Invencible va passar per damunt del campió de Madrid els dos partits: 6 a 1 el primer i 4 a 1 el segon. I aquesta competició, a més, va suposar la consagració d’un futbolista que anava a marcar època en el Llevant: Francisco Puig (Puig II), autor de dos dels quatre gols del segon enfrontament, l’últim d’extraordinària bellesa. Tretze anys després Puig II formaria part també de la llegendària formació que va aconseguir a la ciutat comtal el nostre gran títol: La Copa Espanya Lliure de 1937.