Forma part del selecte ‘One Club Man’; és a dir s’inclou en aqueix registre que accentua el sentiment de pertinença i de fidelitat que confereix haver defensat la samarreta i l’escut d’una mateixa entitat durant la totalitat d’una carrera futbolística profunda.
Agustín Dolz ho va fer des que s’enfundara la samarreta del Llevant F.C. en la claredat dels primers anys trenta.
Mai més li la va llevar, malgrat les sucoses proposicions que va rebre per part de clubs de gran importància. El seu compromís li ho va impedir.
Testimoni d’excepció de la història de la societat marina, va viure en primera persona la fusió del Llevant F.C. i el Gimnàstic a la conclusió de la Guerra Civil.
El naixement de U.D.L.G. (Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic) i la conversió definitiva en Llevant U.D. no van passar desapercebudes als seus ulls. Dolz va formar part de la nòmina de jugadors que van conquistar el Campionat Súper-Regional en el curs 1934-1935. En la Copa d’Espanya va participar en les eliminatòries històriques davant el València i Barcelona que van catapultar al Llevant F.C. fins a les semifinals enfront del Sadadell.
Al juliol de 1937 va capitalitzar l’acció que va significar el gol de Nieto en la Final de la Copa de la República. Va defensar amb èxit el marc de l’U.D.L.G. en una titànica eliminatòria de la Copa del Generalíssim davant l’Espanyol.
Va batallar amb honor en el Camp de la Creu i va marxar al feu de Vallejo en la dècada dels quaranta per a cenyir-se les barres blaugranes del Llevant U.D. No es va allunyar de la gespa fins a l’arrancada dels cinquanta. I el seu adeu va ser momentani. Dolz va canviar les botes de tacs per la condició de sempitern segon entrenador i tècnic ocasional. Els contractes ací mostrats responen a la seua última etapa com a jugador levantinista.