El Llevant F.C. va inaugurar formalment el Camp de la Creu, situat en el Camí Profund del Grau, enfront del Carrer de la Conserva, el 3 de setembre de 1922 amb un enfrontament que va reunir el Llevant F.C. i al València F.C.
En la imatge presentada es pot observar part del seu alçat en la seua façana exterior, segons el dibuix realitzat previsiblement per l’arquitecte Lorenzo Criado. El document forma part de la col·lecció existent en l’Arxiu Històric de la ciutat. L’expedient està datat el 2 d’agost de 1922. Va ser una obra d’envergadura que va suposar tota una prova del potencial de la societat marí davant la dificultat. Sembla inqüestionable el valor esportiu que envolta a la instal·lació. Des del mes de setembre de 1922 la societat dels Poblats Marins comptava amb un espai fix per a la concreció dels seus desafiaments a l’interior del verd. En els anys anteriors l’equip va peregrinar pels camps d’ Algirós i de la Soledat.
El fet adquireix envergadura. A partir de la data fixada els seguidors llevantins compten amb un punt de destí conjunt. Es tracta d’un espai de reunió, de senzilla identificació, convertit en centre neuràlgic del cerimonial futbolístic del qual va participar el Llevant F.C. en dura pugna contra les representacions del València i Gimnàstic. Entre els murs del Camp de la Creu es va representar, ja de manera quotidiana, un espectacle que va concitar l’atenció del seu entorn més pròxim. El camp del Camí Profund embolica als seguidors llevantins per a atrapar-los. Representa la passió d’un futbol que comença a convertir-se en un fenomen de masses.
Hi ha una clara sinergia establida perquè forma part dels seus dominis geogràfics. Estableix el principi d’una relació que enforteix el sentiment de pertinença. És un component bàsic per a la perduració i pervivència de les institucions esportives perquè fidelitza i genera clienteles. Hi ha un creixement de la massa social des d’un doble prisma: augmenta el cens dels socis que abonen religiosament una quota mensual i s’incrementa el nombre de seguidors que concorren partit a partit amb el que creix el la venta d’entrades. Aquests últims són l’embrió de futurs nous socis.
Cap a 1925 el futbol, representat pel Llevant i els seus diferents escalafons, és un dels espectacles que major nombre de persones congrega en els Poblats Marítims. Sobre la superfície del terreny de joc del Camp de la Creu imposaven la seua llei els joves dels Invencibles. Els seus jugadors defensaven l’escut del Llevant, però també l’honor dels Poblats Marítims. I el sol no es podia cada vegada que afrontaven un desafiament. Les victòries es repetien conformant una harmònica melodia. El triomf entés com a representativitat. Sobre la pastura de la instal·lació el Llevant, compost en el seu percentatge molt elevat per jugadors relacionats amb Els Poblats Marítims, van obtindre victòries de prestigi. Els llaços d’identitat entre el Llevant i el seu context més pròxim estaven construïts. El Camp de la Creu va ajudar a solidificar-los.