Carmen Senis Devis va ser una acèrrima aficionada al Gimnàstic F.C. Ho diu el carnet, personal i intransferible, que li va vincular a l’univers de la societat gimnastiquista i el corrobora la seua família que, de generació en generació, ha vigilat i salvaguardat un abonament elevat a la categoria d’autèntic tresor per l’immens i innegable valor sentimental que posseeix per als seus successors. Aquesta credencial ha transcendit al pas del temps per a envellir amb dignitat com a vestigi de l’antic degà del futbol valencià. Alejandro Vidal Soler rememora el llarg viatge realitzat fins a aconseguir el present.
“A la mort de Carmen Senís Devís, l’abonament va ser custodiat per la seua filla, Dolores Llorens Senís, i posteriorment va passar a Dolores Mota Llorens. Tenia molta obstinació a conservar-lo”. Situem l’acció en 2012. La desaparició de la seua neta en aqueix any va significar que el document mudara perquè fora cuidat amb zel per la seua neboda Lupe Pombo Mota. “No tenia fills i ens va demanar que ho conservàrem i que vérem si hi havia algun lloc on estiguera protegit”, matisa Alejandro Vidal, marit de Lupe Pombo. El Museu Virtual del Llevant U.D. exerceix de custodi protector. “Com a hereus d’aquest document hem decidit que és el Museu del Llevant el millor lloc per a guardar-lo”.
Carmen Senis Devis perdia el sentit pel Gimnàstic. Literal. Més tard seguiria amb passió les aventures del Llevant U.D. després de la fusió entre el Gimnàstic F.C. i el Llevant F.C. a la conclusió de la Guerra Civil. “La besàvia no es perdia una confrontació del Gimnàstic en el camp del Riu Túria (Stadium). Després es va traslladar a Vallejo. Anava sola al camp”. No hi havia dics per a contindre un entusiasme que desbordava. “Coneixia i parlava amb tots els jugadors del Gimnàstic i no sopava quan l’equip perdia”. En el cim de l’arravatament futbolístic va arribar a tindre un lloro “que quan arribaves a casa et rebia al crit de Llevant Gol”, rememora Vidal accentuant l’ascendència del futbol en la vida de Carmen Senis.
La sòcia número 13 del Gimnàstic F.C., amb la seua foto personal i exclusiva al capdavant del document, degué ser un exemple d’atreviment i de llance per a esbocinar les rígides regles socials que allunyaven a les dones de la disciplina del futbol en l’època de la seua implantació definitiva com a esport de masses. De fet, la Junta General del Gimnàstic d’abril de 1923 excloïa a les dones i als xiquets de menys de huit anys com a socis, encara que podrien accedir a l’interior de la instal·lació esportiva per a seguir els enfrontaments oficials en cas de parentiu amb els associats.
L’abonament ofereix infinitat d’indicatius relacionats amb la història del Gimnàstic. El domicili de Carmen Senis Devis, situat al carrer Enblanch 11, no és aleatori. El degà nodria les seues files de seguidors adscrits al barri del Carmen i els seus adjacents. No hi ha marc cronològic visible, però caldria delimitar el document entre la segona meitat dels anys vint i els primers trenta. En aqueixa seqüència el Gimnàstic es va convertir en Real Gimnàstic després de la concessió d’aqueix títol per la Casa Reial al desembre de 1926. La capçalera i l’encapçalament mostren amb orgull aqueix privilegi que distingirà a la institució fins a l’adveniment de la II República. El carnet està signat per Aspas en qualitat de president i conserva els segells amb l’escut del club que havien de renovar-se de manera mensual.