El document, datat el 23 de gener de 1948, reprodueix la relació dels socis fundadors del Llevant U.D. segons la seua inscripció a data del 26 d’agost de 1939.
L’escrit adquireix notorietat en revelar la identitat dels 104 socis fundadors. Es produeix un cresol de noms amb procedència de les files del Llevant F.C. i del Gimnàstic F.C. Aquell període estival de 1939 va ser pròdig en transformacions. La conclusió definitiva de la Guerra Civil (1936-1939) va propiciar un procés de reconstrucció.
La disciplina del futbol no va ser aliena a aquest clima de regeneració. Tant el Llevant F.C. com el Gimnàstic F.C. i el València van laborar darrere de la regeneració dels seus respectius clubs. Es tracta d’un fet que es pot constatar des de l’ocàs del conflicte bèl·lic.
No obstant això, la situació i l’estatus del Llevant i del Gimnàstic van fer un tomb a l’agost de 1939. La fusió de dos esperits extremadament allunyats, des d’un prisma mental i també social i polític, es va gestar en la claredat del huité mes de l’any.
Els indicatius manejats amb anterioritat a aquesta data no preveien un desenllaç de semblants característiques. Semblava una quimera amalgamar els imaginaris del Llevant i del Gimnàstic en virtut de les seues profundes i notables diferències.
Els factors econòmics i esportius van marcar aquesta complexa entesa, si bé no caldria menysprear plantejaments polítics.
No obstant això, la unió va ser un fet. Naixia l’UDLG (Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic) que es va convertir en Llevant U.D. al juny de 1941.
El document permet rastrejar el passat del Llevant i del Gimnàstic, però també presenta als mandataris encarregats dels designis del Llevant U.D. durant la dècada dels anys quaranta i primers cinquanta. Valls, Moscardó, Emilio Bello, Aspas, Belenguer i Gil i Morte i Sanchis, tots ells vinculats a la presidència, tenen cabuda en aquest escrit.