Javier Monleón Díaz, en representació del Llevant, i Antonio Calderón Hernández, llegat del Reial Madrid, van segellar el traspàs i la cessió dels drets federatius d’Antonio Calpe.
El defensor blaugrana es va comprometre amb el club de la capital d’Espanya el 26 de juny de 1965 com acredita aquest document. El futbolista seria inscrit com a nou jugador de l’entitat presidida per Santiago Bernabéu previ pagament d’un milió sis-centes cinquanta mil pessetes. No va ser l’única compensació amb la societat levantinista com a destinatària.
El Reial Madrid anunciava la celebració d’un partit d’índole amistós en el feu de Vallejo durant el mes d’agost del citat estiu amb preferència per al darrer cap de setmana. El Reial Madrid assumiria les despeses de desplaçament, si bé corresponia al Llevant cobrir l’allotjament a l’Hotel Astoria. Si l’esquadra madridista estiguera fora d’Espanya per aqueixes dates el duel es disputaria al llarg de la temporada 1965-1966. Existien clàusules addicionals. Els jugadors Rafael Echarri, Pedro Casado i Santos Bedoya, tots ells associats al Reial Madrid, podrien vincular-se en qualitat de cedits a l’univers granota. Echarri va aterrar en Vallejo.
Per part seua, la junta directiva del Llevant concedia al Reial Madrid potestat per a negociar amb Pons. Aquest acord de preferència implicava que el Reial Madrid podria aconseguir els seus serveis, en igualtat de condicions amb qualsevol altra oferta rebuda, si el Llevant estimara oportú el seu traspàs. Antonio Calpe va ser un dels jugadors més regulars de l’etapa blaugrana en el context de la Primera Divisió. Va posseir la condició d’habitual en les diferents alineacions conformades per Quique i Enrique Orizaola. La seua aportació va ser decisiva en el curs que va suposar l’ingrés de l’esquadra blaugrana en l’ecosistema de l’elit.
La marxa de Calp al Reial Madrid va eixugar, des d’un prisma econòmic, els problemes monetaris de la institució de Vallejo derivats del descens a la categoria de Plata.