No era un diumenge qualsevol. El Gimnàstic competia una freda vesprada del 29 de novembre de 1925 en l’àmbit de la competició regional. Els equipiers de l’Atlètic Saguntí mesuraven la fiabilitat i la resistència del degà en un duel elèctric, però tot era nou. El Gimnàstic, i la seua massa social, s’allotjaven en el feu de Vallejo.
La distància, en termes geogràfics, entre el Stadium Valencià, la seua anterior casa, i el coliseu de Vallejo era a penes imperceptible. L’esquadra blaugrana va abandonar el llit del Riu Túria per a traslladar-se fins al carrer d’Alboraia. No obstant això, el salt emprés era de dimensions colossals. Era un dia festiu resolt amb una notable i aclaradora victòria (6-0). L’Estadi de Vallejo va resistir amb heroïcitat fins a finals de la dècada dels seixanta.
L’expedient de la construcció de Vallejo resisteix al pas del temps formant part del llegat de l’Arxiu Històric de la ciutat. El document, que a més inclou un preciós alçat del recinte esportiu a manera de pla, ofereix informació suplementària sobre la seua edificació final. L’arquitecte Mariano Peset va ser el responsable de l’obra, com acredita la documentació exhumada, presentada el 14 de novembre de 1925.
Joaquín García, en qualitat de president del Gimnàstic, sol·licita la llicència per a la construcció d’un Camp d’Esports al Carrer d’Alboraia. El constructor segueix els passos establits i demanda els arbitris corresponents en llaures a la concessió de la perseguida llicència. Les seues respectives signatures verifiquen la petició esgrimida. No obstant això, la resolució de l’expedient no és immediata.
La Comissió de l’Eixample va dictaminar sentència en un informe posterior. Aquest organisme determina que el projecte no s’ajusta a les Ordenances disposades en envair espais que, en un futur, seran via pública. Per aqueixa raó, proposa a l’Alcaldia que el Gimnàstic accepte la concessió d’una llicència provisional i la renuncie, en escriptura pública, al valor de les obres que no s’ajusten a les Ordenances. L’entitat futbolística no estaria autoritzada a reclamar una indemnització en l’hipotètic cas que l’Ajuntament decretara una expropiació o enderrocament per reclamació dels veïns.
No obstant això, el Gimnàstic, que va accedir a aquest plantejament proposat, no era el propietari dels terrenys adquirits. La societat va arrendar una parcel·la pertanyent a la Família Martínez de Vallejo Morand. La renúncia havia de ser consensuada per les parts implicades; és a dir amo i arrendador. El procés es va demorar. Manuel Bello va succeir a Joaquín García com a mandatari del Gimnàstic com acredita l’expedient.
Així mateix, problemes greus de salut de la mare de Juan Martínez de Vallejo Morand van retardar la signatura de l’escriptura davant la impossibilitat de desplaçar-se fins al Notari triat per l’Ajuntament. El mateix Juan Martínez va proposar el 7 de juliol de 1927 la concessió d’una pròrroga davant el delicat estat de la seua progenitora. De fet, María Morand Laborde-Boix va morir en el transcurs d’aqueix any. El 18 de desembre de 1927 els germans Juan i Ana Martínez de Vallejo Morand reconeixen la mort de la seua mare indicant que són els únics propietaris del camp.
No obstant això, no era possible escripturar fins que no s’ultimara l’operació divisòria que comporta la concessió de l’herència. Serà en 1928 quan l’Ajuntament concedisca la llicència provisional. El Gimnàstic, en aqueixes dates, ja s’havia aclimatat a la instal·lació. La seua presència era constant des dels dies finals de novembre de 1925. El llibre d’Actes de la societat torna a concedir pistes sobre la construcció de l’Estadi de Vallejo. En la sessió de l’1 d’agost de 1925 hi ha una primera aproximació.
Els directius expliquen l’estat de les negociacions amb la família Martínez de Vallejo i Morand encaminades a concertar l’arrendament d’un hort situat al carrer d’Alboraia. Era una necessitat després de rescindir el contracte que els unia al Stadium Valencià S. A. En els següents mesos el coliseu adquirirà importància en l’imaginari dels seguidors gimnastiquistes. En la Junta General Extraordinària de finals d’agost de 1925 hi ha un debat sobre la fórmula triada per a recaptar fons per a l’alçament del Camp d’Esports. Es nomena una comissió destinada a capitalitzar els treballs. S’estableix la venda d’accions Pro-Camp que hauran de subscriure la totalitat dels socis.
La resposta és notable en virtut de les consideracions establides en la Junta General del 15 de setembre de 1925 pel President de la Comissió Pro-Camp, si bé en les següents setmanes aquest comité tracta d’estimular la venda de bons entre els socis. La directiva inclusivament es mostra partidària a amnistiar a socis amb retards en els pagaments a canvi de la subscripció d’accions Pro-Camp. En aqueixa data la presidència admet que el contracte per a les obres de construcció de Vallejo ascendeix a la quantitat de 40.000 pessetes que la Junta Directiva assumeix i es responsabilitza per a garantia del contractista triat.