No parlen, però són els guardians de la memòria. Els escuts del Llevant F.C. i del Gimnàstic F.C. custodien una història repleta d’emotivitat que ha adquirit una pàtina d’efervescència en el present. Els blasons van envellir amb dignitat per a seduir a l’eternitat. Es rebel·len davant el despietat pas del temps.Formen part del context de la Copa de la República. Huit d’agost de 1937 comparteixen en la part inferior.
En realitat, conformen l’epíleg de la cita copera que va significar l’entronització del Llevant F.C. després de l’excel·lent victòria davant el València (1-0) en el feu de Sarrià en la Final del torneig. Les banderoles commemoren una data repleta de simbolisme. És un testimoniatge de les excel·lents relacions mantingudes per tots dos clubs en aquelles jornades tan esquinçadores. Aquell diumenge d’estiu els jugadors del Gimnàstic i Llevant van convergir en el coliseu de Vallejo per a enfrontar-se.
Era un partit amistós que va nàixer amb la finalitat d’homenatjar el Llevant F.C. després de la consecució del títol. Segons accentua la premsa, l’equip degà va saltar al verd reforçat amb futbolistes que estaven inclosos en la nòmina del València i del Reial Madrid. No obstant això, era un afalac compartit per les dues institucions de la ciutat del Túria. En el xoc decisiu disputat davant l’entitat valencianista al juliol de 1937 en l’estadi de l’Espanyol va haver-hi representació del Gimnàstic F.C. i del Llevant F.C., malgrat lluitar sota la bandera blanc-i-blava.
Va ser un fet que va conferir singularitat a la competició. L’esquadra blaugrana i el club marí van unir les seues forces per a competir en la Copa de la República. Va ser una vesprada especial per a Nieto. Com a jugador adscrit a l’univers *gimnastiquista, va capitalitzar una acció cuinada en les botes de Dolz per a materialitzar el triomf del Llevant. No va ser un cas aïllat.
Aquella confrontació va ser una oda al futbol d’atac en la seua màxima expressió. No hi havia arnesos de subjecció que contingueren l’excitació dels jugadors. Els dos equips van assetjar les porteries contràries per a signar un opípar empat a quatre gols que la graderia reconeixeria. Com afirma la crònica d’El Mundo Deportivo, les dues esquadres es van intercanviar “artístiques banderoles” en els prolegòmens de l’enfrontament. Va haver-hi moments per a l’èpica. El Llevant F.C. va ser investit amb la corona de llorer després de rebre la Copa donada pel President de la República.