El document resulta revelador de la construcció del Camp de la Creu situat en el Camí del Fons del Grau. Tornem a la València de l’arrancada de la dècada dels anys vint per a contextualitzar aquest fet. El futbol comença a adquirir transcendència i a prendre en l’imaginari dels valencians. En aqueix ecosistema s’enclava el Llevant F.C. Es tracta d’una fita històrica per a la societat futbolística dels Poblats Marítims. Potser el Llevant F.C. afrontara en aqueix moment un dels desafiaments més considerables com a entitat dedicada fonamentalment a la pràctica esportiva. No era un assumpte que mancara d’empremta. El Llevant establia un espai al·legòric i simbòlic en la seua lluita a l’interior del terreny de joc. Era un punt físic i identificatiu, però alhora dotat d’un elevat contingut espiritual per a guerrejar per la consecució de la victòria.
Es tracta d’una donació efectuada per Miguel Solana. Aquest lleial aficionat blaugrana, amb infinitat de batalles, guarda com a or en drap, en el seu domicili particular, un tros enorme i substantiu de la història de Llevant. “LEVANTE F.C. CONSTRUCCIÓN CAMPO DE DEPORTES resa en la part superior. Es tracta d’un VAL de cinc pessetes, reintegrables per sorteig, per a l’alçament del Camp de la Creu. El bitllet està datat a València el mes de febrer de 1922 i llueix, en cada cantonada, els segells característics i distintius del Llevant F.C. de l’arrancada de la dècada dels vint. Llevant Foot-Ball Club manifesta, seguint la terminologia en anglés pròpia del període històric. Aquesta espècie de justificant està signat pel tresorer i el president de l’entitat dels Poblats Marítims. El resguard està numerat. És el 799.
El comprovant ofereix un cabal addicional d’informació. D’antuvi introdueix als aficionats del Llevant F.C. en una operació complicada en termes econòmics. La massa social va afavorir l’edificació del Camp de la Creu amb l’obtenció d’aquests vals per un valor de cinc pessetes. En aqueix sentit, pot advertir-se un procés democratitzador en la construcció d’aquest estadi. La directiva del club marí va arrendar uns terrenys situats en el Camí Vell del Grau, al costat del Carrer de la Conserva i la Travessia de la Creu, per a alçar un terreny de joc que sustentara les necessitats esportives de l’equip. Cal consignar que el Llevant va competir en la temporada 1921-1922 en el Camp de la Soledat, propietat del Gimnàstic. La temporada anterior, 1920-1921, va afrontar els seus partits com a local en el feu d’Algirós.
En l’estiu de 1922 hi ha un expedient dirigit a l’Ajuntament de València, Secció de Foment, signat per Ángel Fernández, en qualitat de president del Llevant F.C., amb l’objectiu de voltar el camp del Llevant amb un mur de tancament. La petició va acompanyada de la rúbrica de l’arquitecte Lorenzo Criado. El Camp de la Creu va ser inaugurat formalment el diumenge 3 de setembre de 1922. Llevant i València (1-4) van contendre en la primera confrontació d’una instal·lació que es va mantindre alçada fins a finals de la dècada dels anys cinquanta del passat segle, si bé el Llevant, després de la fusió amb el Gimnàstic, al final de la Guerra Civil, va marxar al feu de Vallejo per a disputar els seus compromisos oficials.