Es tracta de constatar els primers moviments del UDLG, entitat gestada després de la unió dels imaginaris del Llevant F.C. i del Gimnàstic, a la conclusió de la Guerra Civil, sobre l’interior del cosmos del terreny de joc en l’àmbit de la competició oficial. La imatge planteja la composició definitiva de la classificació del Campionat Regional de l’exercici 1939-1940. Va ser la darrera edició d’un torneig amb predicament durant les dècades dels anys vint i trenta. El Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic va defensar la segona posició per darrere del València C.F. Alzira, Castelló, Burjassot i Olímpic de Xàtiva van precedir a les hosts blanc-i-vermelles en la taula.
La il·lustració està datada a la ciutat de València del Cid, una fórmula per a referir-se a la capital del Túria en auge en el context dels quaranta, en la jornada del 19 de novembre de 1939 “Any de la Victòria” com recull l’escrit. En la part inferior, imprés, queda reflectit l’escut de la societat naixent. El fet conté rellevància perquè permet recrear els caràcters que singularitzen el blasó del UDLG. En la franja intermèdia sorgeix el logotip format per les abreviatures del nom Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic. El distintiu està emmarcat pel ratpenat, elevat a la categoria de símbol de la Comunitat Valenciana des de la conquesta de Jaume I en plena Edat mitjana.
Potser la principal particularitat, signe dels temps marcats, és l’aparició del Jou i les Fletxes, un símbol adoptat per la Falange Espanyola i apropiada com a marca pel Franquisme, i de la Creu de Santiago. El UDLG va inaugurar el seu expedient de partits oficials a Alzira l’u d’octubre de 1939 (0-2). A penes una setmana més tard, 8 d’octubre, s’allotjaria en el feu de Vallejo per a reduir al Burjassot (4-2) en el segon xoc del Campionat Regional. El 3 de desembre de 1939 deixaria el seu deixant en l’univers de la categoria de Plata amb una aclaparadora victòria davant el Sabadell en el coliseu de Vallejo (4-0). Aqueixa temporada va ser pròdiga en esdeveniments. La bandera del UDLG va onejar en el cim de la taula. Va ser l’arrancada d’una emocionant promoció d’ascens a Primera Divisió, al costat del Cadis, Real Murcia, Esportiu de La Corunya i Donostia (Reial Societat) que no va arribar a coronar.