La inscripció és reveladora. El trofeu acredita al Llevant com a campió del Campionat Nacional de Lliga en Segona Divisió B Grup III. No obstant això, subsisteix un dubte perquè no hi ha rastre de la cronologia. El Llevant es va cenyir la corona de llorer que invist al campió en dos cursos de manera consecutiva. Les temporades 1994-1995 i 1995-1996 van concloure amb l’esquadra granota atalaiant l’horitzó des del punt més alt de la classificació en el Grup III de la Segona Divisió B.
L’exercici 1988-1989 el Llevant va ascendir com a campió a Segona A, si bé en aquella campanya va militar en el Grup IV. Aqueix aspecte és determinant per a descartar aquesta possibilitat. El bloc de Juande Ramos es va desafiar a si mateix en l’arrancada del curs 1994-1995 després de fixar en tretze el nombre de victòries consecutives en el marc de la competició.
El xoc davant el Girona en el Ciutat (2-2) va esquinçar una ratxa immaculada. El Llevant es va proclamar campió moltes jornades abans de concloure el relat de lliga. Aquell col·lectiu es va estavellar en la Promoció d’ascens davant l’Écija en una trobada desoladora. Un any més tard els fets es van repetir. L’esquadra que conduïa Carlos Simón es va projectar per l’univers del campionat de la regularitat. El seu domini va ser absolut.
Com a campió va avantatjar en tretze punts al Nàstic de Tarragona, el seu més immediat perseguidor. El Llevant va aconseguir el repte de l’ascens en la tercera Promoció d’Ascens que va afrontar de manera enllaçada. L’èxit es va materialitzar en el xoc davant el Racing de Ferrol en el Ciutat. Pascual i Lucas van ser els golejadors en una cita històrica (2-0).