Va ser en les jornades finals de desembre de 1973. En els mitjans de comunicació més pròxims al Màlaga es va especular amb la precisa possibilitat del retorn de José Pons, conegut com El Cordovés, a l’entitat granota. No era un eslògan nadalenc. El futbolista va aterrar a València amb la finalitat de passar la Nit de cap d’any al costat de la seua família. El Nadal avançava. La competició de lliga concedia una treva que el jugador va aprofitar per a desconnectar a la ciutat del Túria. No obstant això, les coordenades ja estaven establides en aqueixos dies d’il·lusions i d’esperances. Pons, objecte del desig de la institució presidida per Manuel Grau Torralba des del període estival anterior al naixement del campionat de la regularitat, va prendre terra en la capital valenciana amb la baixa entre les seues pertinences com testifica aquest títol.

L’atacant es va emancipar de la tutela del C.D. Málaga. El document presentat acredita la seua desvinculació amb el club al qual s’havia lligat en l’estiu de 1967 després d’irrompre en el futbol professional vinculat a l’univers del Llevant U.D. en el marc de la Primera Divisió. L’entitat malacitana i el davanter van alliberar un compromís que els havia relacionat durant les set darreres campanyes. El 27 de desembre de 1973 el president del Màlaga, el secretari i el propi protagonista van rubricar la cancel·lació de l’entesa establida. José Pons tenia llibertat absoluta per a guiar els seus destins, si bé semblava predestinat a restituir la seua condició de futbolista connectat al club blaugrana. Únicament calia fixar la seua volta.

La incertesa no es va estendre en el temps. Grau Torralba va persuadir al primer futbolista de la pedrera blaugrana a debutar en l’elit amb l’equip representatiu. El 29 de desembre de 1973 va rubricar el seu acord amb el Llevant. Va ser un dels reforços del mercat hivernal. En la jornada del tres de gener de 1974 Pons es va enfundar de nou la samarreta blaugrana en enfrontament oficial. Va ser en un duel adscrit a la quarta ronda de la Copa del Generalíssim. El Llevant va esbocinar al Barcelona Atlètic (5-1). El xoc estrenava una eliminatòria que va amenaçar tempesta després dels successos esdevinguts en l’envit de tornada (3-0).

Uns dies més tard Pons tornaria al verd del Nou Estadi en un duel dramàtic entre l’entitat granota i Osasuna de Pamplona (0-1). El descens assetjava als oponents per a condicionar l’enfrontament. Héctor Núñez va confiar en les prestacions del jugador incloent-lo en l’onze inicial. Pons va disputar díhuit confrontacions entre gener i maig de 1974. El Llevant va tancar el curs retornant a la Tercera Divisió. L’atacant va mantindre la relació contractual amb l’entitat de Grau Torralba durant l’exercici 1974-1975.