Quaranta anys després el Llevant va tornar a Primera Divisió. Va ser en la temporada 2003-2004 amb Manuel *Preciado com a conductor de la *nava blaugrana amarrat a la banqueta. El Llevant va coronar la classificació en la categoria de Plata en un curs excel·lent. El trofeu forma part del mobiliari situat en la zona noble del Ciutat de València.
La Copa de Campions evoca una fita llegendària en la història centenària de la institució. Va ser el segon ascens a la màxima categoria del futbol espanyol del col·lectiu blaugrana. La principal i notable diferència amb el salt emprés a la finalització del curs 1962-1963 va ser que el Llevant va aconseguir l’elit ungit amb la condició de campió de Segona Divisió.
El trànsit es va produir en l’Estadi Chapín en Xerez en una vesprada de juny de 2004 (1-2). Reggi i Rivera van voltejar el marcador després de la diana obtinguda per Canito. El Llevant va festejar un ascens a Primera Divisió perseguit en el temps. Arrere quedaven quatre dècades de disgustos i d’incerteses.
El Llevant de Manuel Preciado va ser el paradigma de regularitat en un ecosistema esmolat. A excepció de la tercera jornada de la competició de lliga, sempre es va moure entre els tres primers classificats en la taula. En la 37ª jornada va reprendre un lideratge que ja mai va abandonar. El Llevant va signar 79 punts després d’aconseguir 22 victòries, 13 empats i 7 derrotes.