Stuani va sentir en primera persona l’angoixa vital que va embolicar al Llevant de Luis García en el duel disputat en el feu de Mestalla en la jornada del 16 de maig de 2011. L’atacant va emergir des de la banqueta per a inserir-se en una batalla titànica darrere d’una permanència finalment cordada. Stuani va rellevar a Caicedo en l’enfrontament ja voltant el seu ocàs. Sempre va tindre com a principal missió fixar la seua mirada sobre la porteria contrària. És una constant que manté. No obstant això, amb el Llevant en inferioritat sobre el camp després de la primerenca expulsió de Xisco Nadal calia estrényer les dents i tancar els conductes que portaven als jugadors locals cap als voltants de Munúa.
Per moments l’enfrontament de Mestalla es va convertir en una metàfora de l’exercici de supervivència realitzat durant el trajecte de lliga. L’esquadra de Luis García va sobreviure al caos en una segona volta meteòrica amb la suma de trenta punts. En aqueixa seqüència va multiplicar per dues els quinze que havia signat en el primer trajecte del curs. La xifra reflecteix la perceptible metamorfosi. A vegades el curs semblava un jeroglífic irresoluble. La duresa de la campanya era evident. Aquell duel va exigir compromís, intensitat i fe. Possiblement va haver-hi més emoció que lirisme en el còmput dels noranta minuts.
La marxa de Nadal va afegir un punt addicional d’èpica per l’esforç superlatiu d’un col·lectiu amb sentit de pertinença. El pal de l’arquer uruguaià va escopir un tret de Mata en els minuts decisius que va poder variar el destí granota. El Llevant va consagrar la seua condició d’equip vinculat a Primera Divisió en un escenari amb evidents reminiscències. El festeig dels futbolistes amb els seguidors desplaçats fins a Mestalla va alimentar la transcendència de la cita i de l’emplaçament. La samarreta de l’uruguaià confirma tan històric esdeveniment. El derbi va dibuixar un partit trepidant entre dues representacions amb desafiaments distanciats. No va haver-hi treves, ni concessions.
Stuani no va ser un jugador secundari en els plans tàctics de Luis García, pese a la lluentor que va adquirir Caicedo en diferents trams de la competició. L’atacant uruguaià havia florit en la temporada anterior en les files de l’Albacete en el marc de la categoria de Plata. Va ser un dels assots del gol amb 22 dianes En la seua estrena en la màxima divisió va demostrar que estava capacitat per a bregar amb situacions de major responsabilitat. En el Llevant va conquistar huit gols en Lliga que es converteixen en deu si es comptabilitzen les dianes en el format de la Copa. La ràtio minuts gols accentua la qualitat del temps disputat a l’interior del verd.