L’enfrontament davant l’Atlètic de Bilbao, hui Athletic Club, de Copa del Generalíssim de l’exercici 1946-1947 reposa en l’imaginari llevantinista. Els seguidors més impenitents, aquells revestits pel pòsit de saviesa que concedeix l’experiència, van tractar de guardar i conservar una memòria que adquireix luminescència. L’acta, una espècie d’evocació perpètua del duel, revela tot el viscut en una vesprada en la qual el Llevant va cavalcar a lloms d’un cavall esgarriat. L’equip de Villagrá es va debatre durant els noranta minuts de joc entre l’esperança i la tragèdia grega.
“Ha sigut sens dubte el millor partit que s’ha jugat en el nostre camp”, adverteix l’empleat de l’entitat que va voler preservar el record del xoc de retorn en el comentari adjuntat en la part dreta del document. “Hem eliminat a l’Atlètic, encara que el resultat total siga favorable a aquest”, postula. I afig amb un to de pesar. “L’arbitratge de Munguía deficient, no havent demostrat clarament les seues intencions perquè no arribem a depassar la diferència de Bilbao”.
Aquella trobada en la capital del Túria va nàixer condicionat pels successos que van succeir en el partit que va estrenar la seqüència dels huitens de Final en el feu de San *Mamés en terres basques. Salvador i Botella van silenciar el coliseu blanc-i-vermell en el preàmbul de la cita copera amb dos gols que desnortaren al rei de copes. L’envit havia consumit a penes vint minuts. Les diferències entre dos equips distanciats en l’ecosistema del futbol en virtut dels seus rols semblaven difuminar-se. El grup de Urquizu va restaurar el seu honor. L’enfrontament va concloure amb una renda de quatre gols d’avantatge per a les hosts bilbaïnes (6-2).
No obstant això, els jugadors blaugranes van abandonar el verd compungits davant l’actuació del col·legiat. Al seu judici, Celestino Rodríguez va condicionar l’evolució del desafiament amb la senyalització de dos penals que van fustigar la consciència dels futbolistes blaugranes. El xoc de tornada en Vallejo va mostrar la versió més irreverent dels pupils dirigits per Villagrá. El Llevant va tornar a agitar la confrontació. Escrivá, en dues ocasions, Martínez Catalá i Botella van tractar de situar a l’Atlètic a la vora de l’abisme. “Els valencians van jugar el millor partit de la temporada van desbordar a l’onze bilbaí”, va remetre El Mundo Deportivo.