Conta la llegenda que els integrants de la secretaria tècnica blaugrana van rastrejar Europa a la caça i captura d’un davanter efervescent. La cronologia queda fixada al novembre de 1998 amb l’equip batent-se en el format de la categoria de Bronze. Les perquisicions van traslladar als tècnics fins a la freda Dinamarca, però el golejador anhelat estava bastant més a prop. En realitat, no calia abandonar les fronteres que delimiten la Comunitat Valenciana per a trobar la seua silueta. Paco Salillas va entrar en acció en la jornada del 24 de novembre alimentant la seua conversió com a futbolista granota. L’atacant aragonés va ratificar la conclusió dels seus dies com a jugador del Vila-real.
El Llevant cotitzava a l’alça entre els candidats a acollir la seua figura. Segons la versió de l’impenitent golejador el desenllaç estava supeditat a una reunió amb José Manuel Llaneza, en aquell temps Conseller Delegat de l’equip groc. El conclau es va produir i en la jornada del 25 de novembre hi havia una resolució inamovible. Francisco Javier García Ruiz, conegut com Salillas, adquiria la carta de llibertat, com a reflex el document mostrat. El seu compromís amb el Vila-real estava definitivament clausurat. Era la frontissa sobre el que va girar la seua transformació en jugador del Llevant. Va ser una aliança summament productiva. Les dades realcen el contingut d’aquesta idea.
L’ariet va recalar en el club del barri de *Orriols amb una notable i profund full de serveis. El gol era un bé preuat que impregnava l’essència del seu joc. Formava part de la seua valisa. El seu pas pel Llevant no va ser una excepció, si s’accentua l’ascendent que va adquirir en el total del capítol golejador. Tenia instint i semblava revestit per un misteriós sisé sentit per a oficiar a l’interior de l’àrea. En aqueix espai es movia impunement. Despatxava les porteries contràries amb la fredor amb la qual un funcionari resol un mer tràmit. No obstant això, era ardorós en la defensa dels colors i transmetia aqueixa emoció a la resta del grup i també a la graderia.
En el Llevant no va abjurar de la seua fe pel gol. Va ser un llegat que encara perdura. Va conquistar quinze dianes en la seua estrena en l’exercici 1998-1999, </*strong>malgrat perdre’s, per qüestions evidents, el primer terç de la competició de lliga. Capital, en el retorn supersònic a la categoria de Plata, sota el mandat de Pepe Balaguer en la banqueta local, potser el millor del seu polièdric repertori estava per arribar. En la temporada 1999-2000 va quedar ungit com a màxim golejador de la divisió en un fet sense parangó en la seua carrera després d’assaltar en vint ocasions les xarxes rivals, com va esdevindre amb la propietat del hat-trick que va signar davant el Leganés en el Ciutat de València. I el cabal no va disminuir en el curs següent en el mateix llindar fins a fixar el seu expedient en dèsset gols. Va haver-hi un temps en el qual Salillas va ser el subjecte actiu del gol.