Bernardino Pérez Elizarán, conegut en els ambients més pròxims al futbol com Pasieguito, va acceptar “prestar els seus serveis com a entrenador de l’equip del Llevant O.D. pel que resta de la temporada futbolística 1959-1960, és a dir fins al 30 de juny de 1960 ajustant-se als costums i pràctiques pròpies de la seua labor”.
El document, datat el 18 de març de 1960, convertia a Pasieguito en tècnic de la societat blaugrana durant un curt espai de temps, ja que l’exercici de lliga avançava cap al seu ocàs definitiu, com a substitut d’Alfonso Aparicio. Antonio Román López, president, i Luis Puig Esteve van actuar en representació de l’entitat granota.
La particularitat d’aquesta relació consisteix en el fet que Pasieguito va canviar les botes de tacs per la toga que li convertia en entrenador. Ho va fer sense temps material per a metabolitzar les evidents transformacions. Els mandataris blaugranes van dirigir l’atenció cap a l’interior del camp per a trobar el relleu com a conductor del vestuari.
L’experiència de Pasieguito era significativa. El futbolista, després d’una prolongada estada al València, s’havia unit al Llevant en l’estiu anterior per a engrossir una plantilla que buscava la seua projecció cap a la Primera Divisió. A mitjan març va permutar la gespa per la pissarra per a dirigir els últims cinc partits de Lliga.
Va ser el naixement d’una prolongada carrera en les banquetes.