El document acredita la prolongació en el temps del contracte que unia al Llevant U.E. i a Serafín García Muñoz i forma part dels lligalls que custodia l’Àrea de Patrimoni Històric del Llevant.
Eduardo Clerigues i el propi jugador estableixen l’extensió d’una vinculació que delimitaria les temporades 1964-1965 i 1965-1966. La data de la rúbrica, 19 de setembre de 1964, aclareix el context pel qual travessava el club granota.
L’esquadra llevantinista afrontava la seua segona temporada al capdavant de la Primera Divisió i Serafín s’havia convertit en un dels bastions d’una permanència àmpliament celebrada en l’estrena en la màxima categoria del futbol espanyol. La relació entre l’atacant navarrés i l’entitat de Vallejo començava a ser profunda en virtut del seu aterratge durant l’estiu de 1960 procedent del Deportivo de La Coruña.
Serafín afrontava la cinquena campanya enllaçada com a jugador blaugrana. En l’imaginari blaugrana brillava el penal materialitzat davant el Deportivo de La Coruña, en el partit de tornada de la promoció d’ascens, que va netejar de mala herba el camí en direcció cap a l’elit. El document, al marge d’estipular la duració temporal de l’acord, recull les quantitats pactades com a premi de fitxatge, així com el sou mensual a percebre. Clerigues i Serafín amb les seues respectives signatures, validen els pactes establits.
No obstant això, el compromís formulat no va arribar a complir-se. El descens de categoria de l’esquadra de Vallejo, a la conclusió de curs 1964-1965, va significar el comiat de Serafín i la fi de la seua relació amb la institució. L’atacant va mudar les barres blaugranes del Llevant per la mateixa tonalitat que identificava la samarreta del F.C. Barcelona. El traspàs, igual que va esdevindre per les mateixes dates amb la marxa de Calpe al Reial Madrid, va ajudar a mitigar la malparada economia granota.
