Potser Juanfran es deixava portar per aqueixa vocació atacant que va impregnar el seu futbol quan tractava de conquistar un espai en aquest mitjà tan hostil a mitjans dels anys noranta del segle passat. Potser aqueixa condició d’atacant estava instal·lada en el més profund del seu interior, i per aqueixa raó els seus moviments reflectiren un cert automatisme quan se situava en les antípodes de l’espai que solia resguardar, per més que el pas del temps li portara a iniciar un prolongat viatge en direcció contrària fins a instal·lar-se i fer fortuna sobre la geografia de la riba esquerra de la rereguarda. Potser Juanfran evocava vesprades anyenques, però no oblidades, quan la brisa metàl·lica de la categoria de Bronze inundava el firmament de l’Estadi Ciutat de València, en l’instant en què, amb decisió i vigor, va trepitjar l’àrea de la meta del Helsingborgs per a connectar una sabatada que va destronar la meta de Hansson. Va ser una vesprada de setembre de 2012 en el coliseu del barri d’ Orriols.
Potser Juanfran, en una mil·lèsima de segon màgica, rememorava la imatge d’aquell xic sorgit de la classe obrera del barri d’Orriols que somiava amb ser davanter i es va convertir en un competent defensor. La veritat és que el gol de Juanfran, una fita en la història del llevantinisme per portar imprés el segell que el convertia en el primer aconseguit en la fase de grups de la Lliga Europea, va variar el sentit d’un partit una mica dens i d’atmosfera condensada per a un Llevant que, al final, va saber mantindre aqueixa mínima renda malgrat les escomeses de l’esquadra sueca en la represa. Però la pregunta que sorgeix és inqüestionable: Va ser Juanfran l’autor del primer gol a Europa? Tot depén del caire que adquirisca la resposta. És evident que la trobada davant el Helsingborgs inaugurava la seqüència competitiva del format de grups de la Lliga Europea, però unes setmanes abans el Llevant havia dilucidat la seua passada definitiva a Escòcia davant el Motherwell. I en aqueix duel va sorgir la figura de Juanlu.
I l’atacant andalús va reclamar en primera persona l’autoria del gol que va estrenar el palmarés anotador del Llevant en la Vella Europa en el camp dels xics d’acer. I el moment va ser saborós principalment per als mitjans de comunicació que cobrien el post-partit davant l’esquadra sueca. Juanfran amb una orellera en l’oïda relatava la gesta aconseguida. Els seus ulls brillaven davant els fets que havia protagonitzat amb l’escut granota. En els últims temps no s’havia caracteritzat per la seua estreta relació amb el gol després de replegar-se sobre si mateix per a reguardar el lateral.
En aqueix instant va emergir des del vestuari Juanlu disposat a defensar la validesa del gol aconseguit en Motherwell. Va ser en la nit escocesa d’agost de 2012. Els dos futbolistes granotes es van enredar en un apassionat i encantador debat sobre la paternitat del gastat primer gol. Els riures i el bon rotllo en els arguments esgrimits van capitalitzar una situació que va quedar immortalitzada. Aquella nit màgica ni va haver-hi vencedors, ni va haver-hi vençuts, però el pas del temps manté aqueixa pugna i aqueixa efervescència impol·luta. Juanfran i Juanlu continuen competint per l’autoria del primer gol granota en l’univers de la Vella Euopa. I no sembla que l’acord siga imminent
