El 22 de desembre de 2023 a les 19.30 hores va ser inaugurada l’exposició DE GRANOTES, GATS I PALMERES, els orìgens del Llevant en Museu Valencià d’Etnologia. Aquesta mostra va ser una producció de L’ETNO amb la col·laboració del Llevant UD, a través de l’Àrea de Patrimoni Històric de l’entitat granota i l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. Aquesta exposició va ser comissariada per José Vicente Aguilar i Asunción García, conservadors de L’ETNO; i per Emilio Nadal i Borja Arce, membres de l’àrea de Patrimoni del Llevant UD, amb disseny de Suso Pérez (Estudi Gimeno Gràfic).
La seua posada de llarg va concitar l’atenció de la totalitat dels estaments que conformen la societat blaugrana. Quico Catalán, president del Consell d’Administració del Llevant, i Paco Fenollosa, en qualitat de president d’Honor, van representar a la cúpula rectoral de la institució d’ Orriols en un esdeveniment que va comptar amb la presència de Toni Gaspar, president de la Diputació. “En aquesta exposició, a la qual anime a tothom a vindre a visitar, crec que el que podem veure és aqueix empenyiment mutu. Aqueixa València que ajuda al Llevant a créixer i aqueix Llevant que també ajuda a la ciutat a créixer. Això és la història del Llevant, de la qual podem aprendre també del seu esperit”, va manifestar el màxim responsable de la Diputació. “És un regal per a un club amb tanta història i tradició que tant ha aportat a la ciutat”, va afegir Quico Catalán enaltint el contingut i la magnitud d’aquest certamen. El diputat de Cultura, Xavier Rius, abans de la presentació oficial, va accentuar “el gran esforç de L’*ETNO per a recopilar una història del Llevant UD que ens sorprendrà pels materials inèdits i per la intrahistoria del club”.
Aquesta exposició pretenia mostrar els esdeveniments que han caracteritzat la història centenària del club. La mostra va oferir informació copiosa sobre els fundadors de el Llevant FC i el Gimnàstic FC, els terrenys de joc on totes dues esquadres van jugar, el format de les antigues samarretes, els títols, les conseqüències de la Guerra Civil, la fusió, les relacions entre els jugadors i el club…, fins a aconseguir l’estadi que va significar l’anhelat transvasament cap a la Primera Divisió en la temporada 1962-63, quan finalment el gat va pujar a la palmera. La mostra va incidir en la modernitat d’una entitat pionera en l’aposta pel futbol femení i estendard en la consideració de l’esport com a eina d’inclusió social. La mostra delimitava la seqüència temporal composta entre finals de desembre i el mes de juny, si bé la favorable resposta per part del públic va propiciar una pròrroga addicional fins al passat 3 de setembre.
L’exposició s’organitza de manera cronològica en diferents seccions:
Introducció. La València Esportiva. En ella es mostren els esports i manifestacions practicades per la societat valenciana abans de l’arribada i popularització del futbol. Amb la millora de les condicions laborals i la difusió de les idees higienistes que propugnaven l’esport com un factor de salut es van popularitzar diversos esports associats a les diferents classes socials, les instal·lacions de les quals es van generalitzar per la ciutat. Algunes d’elles encara hui perduren: ciclisme (velòdroms) joc de pilota (frontons com el Jai-Alai, trinquets, com el de Pelayo), tennis, pol, hípica -propis de les classes acomodades- com el club nàutic, o el club de tennis.
Els orígens del Llevant U.D. L’exposició ens mostra els primers anys de trajectòria dels dos equips de la ciutat que, després de la seua fusió, acabarien configurant l’actual entitat. Dos equips amb diferents orígens socials, amb bases ideològiques diverses, amb camps situats en espais allunyats i amb diferents trajectòries esportives. D’una banda, el Llevant fundat per un mestre (Vicente Ballester) que va organitzar un equip al voltant d’una escola per a classes humils, en les quals l’esport, en aquest cas el futbol, jugat a la platja (del Cabanyal) complementava l’educació bàsica. Per un altre, el Gimnàstic, sorgit de l’activitat del Patronat de la Joventut Obrera fruit del treball d’integració desenvolupat pel catolicisme social dirigit a les capes més baixes de la societat, que amb el temps es va desvincular del Patronat, perdent el seu component més social en favor de classes més acomodades el que li va convertir en un equip poderós amb noves seccions esportives com l’esgrima, l’atletisme o el ciclisme.
Guerra i copa. A l’inici de la Guerra Civil les competicions no es van detindre i els clubs de la ciutat es van proclamar fidels a la República. En 1937, la divisió del país en dues zones va impedir la disputa dels campionats estatals i es van jugar els regionals: la Lliga del Mediterrani i la Copa de l’Espanya Lliure. Així mateix, es van organitzar molts partits a la ciutat de València per a homenatjar i recaptar fons per a les milícies, els hospitals i les institucions benèfiques. Entre els tornejos jugats en aqueix any es va celebrar la Copa, la final de la qual van jugar el València FC i el Llevant FC, sent aquest equip el que va conquistar el títol. Atés que durant la dictadura franquista aquest torneig no va ser reconegut, des del club i de les instàncies polítiques, amb el suport de gran part de l’afició i de la societat valenciana, s’està lluitat perquè aquest trofeu siga reconegut per al Llevant U.D.
Fusió en 1939. En 1939, acabada la Guerra es va produir de manera sobtada la fusió entre el Gimnàstic FC i el Llevant FC. Dos equips que havien sigut rivals, amb masses socials antagòniques, es fusionaven amb la creació de la Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic. Entre les raons d’aquesta fusió apareix la necessitat d’ajuntar dues entitats a les quals la guerra havia tractat de manera desigual, però complementària: el Llevant s’havia quedat sense camp i amb bons jugadors i el Gimnàstic mancava de figures, però disposava d’un camp (el de Vallejo) en bones condicions. A més d’aquestes condicions també es contempla la idea que la fusió pretenia configurar una nova entitat futbolística afí a les noves directrius de la dictadura.
Creació del Levante U.D. En 1941, amb la mateixa discreció i sorpresa que s’havia creat la UDLG, l’equip passava a dir-se definitivament Llevant Unió Esportiva i recuperava el blau i el grana del Gimnàstic com els colors de l’equip. L’escàs arrelament de l’equip nascut de la fusió va influir en la decisió de tornar, en una certa manera, als orígens. Amb nova combinació de nom i de colors es feia un reconeixement explícit als dos equips i a les dues tradicions que el van formar. L’estrena es va fer en un partit amistós contra el Reial Madrid.
L’ascens a l’elit. El 2 de juny de 1963 el Llevant U.D. feia realitat un gran somni perseguit durant dècades: pujar a Primera Divisió. Després dels intents fallits de 1940 i 1959, el gat va poder pujar a la palmera. En la promoció d’ascens va guanyar a l’Esportiu de La Corunya en Riazor (1-2) i, en la volta, en Vallejo, ho va fer per 2 a 1. Més de 25.000 espectadors van ser testimonis d’aquesta fita històrica. L’ascens va ser un esdeveniment esportiu i social que va impregnar la vida de tota la ciutat de València.
