A mes de quatre-cents quilòmetres de distància de València aquell diumenge 9 d’octubre de 2016 els jugadors del Llevant van saltar al verd de l’Estadi dels Jocs del Mediterrani abillats amb els colors identificatius de la bandera de la Comunitat Valenciana. La senyera va adquirir consistència i vivor en la sempre acolorida ciutat d’Almeria. La jornada bé mereixia un tribut de tals consideracions per part de la societat del barri d’ Orriols. El 9 d’octubre és la festa per antonomàsia del poble valencià. Es tracta d’una jornada repleta de mística. Els futbolistes, que capitanejava des de la banqueta Muñiz, potser es van instal·lar en el coliseu d’Almeria amb la determinació que van mostrar les tropes de Jaume I en la conquesta de la ciutat de València a l’octubre de 1238.
El rictus dels onze triats pel preparador asturià sintetitzava la transcendència de la cita de lliga. El líder de la categoria de Plata emergia de nou per a afrontar una nova cita del calendari de lliga. Aquella jornada dominical en sessió vespertina, els antagonismes semblaven materialitzar-se sobre el feu local. El primer de la classificació contra l’últim de la llista. No obstant això, i malgrat els antecedents, no convé deixar-se guiar per la condescendència. No hi ha res pitjor en la disciplina del futbol que caure en la complaença. Per norma res és el que sembla. El futbol és refractari a la previsió. Cada partit sorgeix com un mecano que cal saber armar.
Aquell Llevant va conviure en el límit entre l’infern i el paradís durant noranta minuts replets d’arravatament. Des d’eixe prisma, els dos equips es van atonyinar amb contundència mentre es va desenvolupar l’acció del joc. Quique González va reptar a Raúl des dels onze metres per a estrenar el lluminós. La reacció granota va ser descomunal per la seua virulència. Roger i Jason van esquinçar el marcador en tot just deu minuts. I quan la victòria semblava dirigir-se cap a Orriols va sorgir la imatge devastadora de Quique González per a establir la igualada. L’Almería va arraconar al Llevant després del gol inicial mentre que va ser el Llevant qui va noquejar al seu oponent després de les dianes de Roger i Jason. Potser en l’ha d’ambdues esquadres va estar la falta d’autoritat i contundència per a imposar la seua voluntat quan la situació semblava la més propícia per a anestesiar al seu oponent. Cada adversari va tindre el seu moment, però va deixar escapar la seua oportunitat. Potser la igualada definitiva d’un Llevant vestit amb la senyera conjugava amb la justícia d’acord amb l’esdevingut sobre el camp.
L’homenatge a la festivitat del 9 d’octubre va ser manifest en terres d’Almeria, però no va ser una qüestió episòdica que va correspondre en exclusiva a l’equip més representatiu de la institució. El tribut va ser compartit per la totalitat de les esquadres adscrites a l’entitat que es van batre en duel en partits programats per a la jornada del diumenge 9 d’octubre. En eixe sentit, la senyera va lluir a la Ciutat Esportiva del València en el partit vinculat a la Divisió d’Honor Juvenil que va reunir la representació valencianista i al Llevant. No va ser l’únic exemple. A Paiporta, les xiques del Llevant Femení van afrontar el seu compromís de la Lliga Iberdrola davant Fundació d’Albacete lluint esta Samarreta. El Llevant Juvenil va tirar de raça per a recuperar un enfrontament que semblava perdut després de l’avantatge adquirit pel València (2-0). Joel i Christian van liderar una remuntada titànica en el tram final que va deixar al bloc blaugrana en el més alt de la taula. El Llevant Femení va obtindre la seua quarta victòria consecutiva (2-1) gràcies a les dianes de Charlyn i Alharilla.
No obstant això, esta sentida ofrena proposada pel Llevant va començar amb anterioritat en el temps a l’arrancada de les trobades dominicals. De fet, el dissabte va començar el dia amb la senyera inundant els prestatges de les botigues oficials que el club posseeix en l’Estadi Ciutat de València, en la cèntric i conegut carrer de Colón o inclusivament a la Ciutat Esportiva de Buñol. L’elàstica, confeccionada per l’empresa italiana Macron, sponsor tècnic del Llevant, va concitar l’atenció dels estaments que conformen el llevantinisme. Podria dir-se que la senyera va ser protagonista absoluta del cap de setmana per excel·lència per als valencians.