Va haver-hi un temps en el qual el Llevant va ser Invencible i el futbol, en les seues categories inferiors, va estar dominat a València per un grup de joves de pensament irreverent captats i adoptats, per a la causa de la institució marina, pel talent i la intuïció de Juan Catalán.
La llegenda dels Invencibles va començar a gestar-se amb celeritat. No va haver-hi dubtes. Els futbolistes se cenyien l’elàstica del Llevant F.C. per a posseir la metàfora del triomf.
Les victòries, notables i encadenades, van estendre la seua fama per a absorbir a la ciutat i propagar-se allèn els seus murs.
Va esdevindre durant el transcurs de les temporades 1923-1924 i 1924-1925. En aqueixos cursos van captivar a la disciplina del futbol des del Camp de la Creu. Van propagar la seua llegenda amb la força d’una ona expansiva per a projectar-se cap a l’exterior i reptar les forces d’equips amb major pedigrí. Els desafiaments adquirien major complexitat.
Les seccions inferiors de l’Europa o Reial Madrid van passar pel Camp del Camí Profund del Grau.
“L’orgull de la casa” llançava el diari El Poble en lloar les seues conquestes. Els Invencibles van dominar el Campionat Infantil de l’exercici 1923-1924 i van conquistar la competició de terceres categories en la temporada 1924-1925. Va ser part del llegat d’un equip que va derrocar les muralles que li distanciaven del primer equip. La majoria dels seus jugadors van defensar l’escut llevantí en els anys següents coadjuvant al notable creixement experimentat per l’onze dels Poblats Marins.
