La data és rellevant de la gravetat dels successos esdevinguts. <*strong>El Llevant F.C. i el F.C. Barcelona van mesurar les seues forces sobre el verd de l’Estadi de la Creu el diumenge 21 de febrer de 1937. La Guerra Civil seguia el seu curs amenaçador devastant la Península Ibèrica i el futbol es va convertir en un agent social de distracció en temps de penúries i de caos. El duel remet al desenvolupament de la Lliga del Mediterrani. La magnitud que va adquirir el conflicte bèl·lic va significar la suspensió dels campionats nacionals per part de la Real Federació Espanyola de Futbol. No obstant això, la disciplina de la pilota no va decaure. La Federació catalana, valenciana i murciana es van organitzar en la tardor de 1936 per a estructurar el Campionat Superregional de Llevant.
Uns mesos més tard naixia la Lliga del Mediterrani sota l’auspici de les Federacions catalana i valenciana, de connivència amb el criteri de la Federació Espanyola de Futbol. Huit clubs, Gimnàstic, Llevant, València, Castelló, Barcelona, Espanyol, Girona i Granollers van lluitar entre si a doble confrontació durant els mesos de gener i maig de 1937. La fitxa tècnica de l’enfrontament entre les hosts llevantines i culers, inclosa en l’arxiu històric de Patrimoni del Llevant U.D., rememora la naturalesa un duel adscrit a la quarta jornada. Certifica les alineacions i els gols del propietari del coliseu en una vesprada agitada, així com la identitat de l’àrbitre. Hi ha una consideració efectuada per l’empleat del Llevant en aclarir la posició sobre la geografia del camp de García i Bardina, jugadors forans.
El Barcelona va aterrar a València amb un bloc llastrat per les baixes. Zábalo, Gual, Barceló o Vantolrá no van formar part de l’expedició blaugrana que, a manera de curiositat, va compartir autobús amb la formació del Granollers que tenia una cita en el vell Sequiol davant l’Athletic Club Castelló en la mateixa data dominical. Era una fórmula en un context de crisi amb la finalitat de minimitzar despeses. Era un partit superlatiu que va concitar l’atenció dels aficionats al futbol en la capital. El Camp del Camí Profund del Grau va presentar una imatge excel·lent. No hi havia clars en les seues graderies. L’envit es va perdre en la bogeria des del seu mateix naixement. Sobre la superfície del terreny de jocs dues esquadres disposades a desafiar-se.
Puig II i Botella van destapar la porteria defensada per Urquiaga en un inici devastador. El Llevant buscava la redempció després d’una arrancada amb ombres en el si del campionat. La victòria es resistia, encara que únicament hi havia una derrota en el seu expedient. Les igualades, tres, penalitzava les seues aspiracions. Escolá, abans de la fi del primer trajecte, va atenuar el marcador. El semblant de l’envit no va mudar en la represa. Les emocions es van succeir en un match dominat pel vertigen i l’ímpetu dels equipiers. Martínez Catalá va colpejar el mentó del F.C. Barcelona després de cabotejar una pilota aèria procedent de les botes màgiques de Botella.
Va resistir el bloc català agafat a la notable imaginació d’Escolá. La versió més polièdrica de l’atacant va recompondre el rictus deprimit del F.C. Barcelona. El davanter va esquinçar les malles de Valero amb un aniquilador colp franc i va resoldre una acció embrollada en l’àrea local per a emmarcar la igualada definitiva a tres gols. El Barcelona va conquistar la Lliga del Mediterrani després de desbancar en l’última jornada a l’Espanyol, sempitern líder. El final va ser bigarrat. Amb vint punts va coronar l’àtic de la taula. El Llevant va remuntar el vol en el segon tram de la competició. Va defensar la cinquena posició a quatre punts del F.C. Barcelona, tres de l’Espanyol i a un punt del Girona i València, tercer i quart.